La compra en Madrid de una sede en propiedad para el Comité Central es un objetivo tan largamente planteado en nuestras filas, como pospuesto por las más diversas circunstancias políticas.

Un acuerdo económico a largo plazo tomado el pasado mes de Julio por el VI Pleno del CC, que antes que las finanzas necesarias, requiere y es, ante todo, expresión de un firme compromiso político con el desarrollo futuro del Partido y la confianza en la victoria del Socialismo.

Superadas con el cierre del censo y la convocatoria de la Conferencia de Organización las consecuencias inmediatas del proceso fraccional padecido estos últimos meses; la tarea ahora es dar todos y cada uno de los pasos necesarios para sentar con firmeza las bases de un PCPE a la ofensiva.

Un proyecto que, a la vez que expresa confianza y firmeza en nuestro Partido, es ante todo una apuesta cimentada en la seguridad que nos ofrece para ello nuestra base militante y los miles de amigos y amigas que, aun sin militar, sienten al PCPE como su Partido.

Junto a los fondos de que disponemos, necesitamos 30.000€ adicionales para hacer posible la compra y los vamos a conseguir como siempre lo hemos hechos los y las comunistas: Con el apoyo de nuestra militancia y el de quienes saben que su apoyo al PCPE siempre se traducirá en una mayor y mejor capacidad de lucha de la clase obrera y el pueblo en el largo camino hacia el Socialismo. Con todo orgullo, decimos que ese es todo nuestro patrimonio y el único que queremos y necesitamos para derrotar a la burguesía.

Necesitamos de vuestro apoyo para un PCPE más fuerte.

La fecha es el 28 de febrero y la cuenta en la que podéis hacer los ingresos es la ES09 2100 4426 1702 0021 2001.

El viernes, 19 de enero, a las 18h30’, tuvo lugar en la sede del Partido Comunista del Pueblo Andaluz PCPA-PCPE de Granada la proyección de la película “El joven Karl Marx”, del cineasta y activista haitiano Raoul Peck (Puerto Príncipe, 1953).

El acto, al que asistió un nutrido grupo de granadinos/as, empezó con la presentación del filme a cargo del asiduo colaborador de Unidad y Lucha, J.L. Quirante, quien hizo un interesante esbozo de su argumento y de la acertada puesta en escena del encuentro que tuvo lugar en 1844 en París entre el joven Federico Engels y Carlos Marx. Justo unos años antes de que el ideólogo del comunismo completara su evolución materialista y determinara la misión histórica del proletariado en la sociedad capitalista en “El Manifiesto Comunista” (1848). A la proyección de la cinta le siguió un animado e instructivo debate en el que quedó patente la total vigencia del análisis marxista y la absoluta necesidad que tiene la clase obrera española de organizarse en un partido revolucionario si quiere cambiar su condición de explotada.

El acto acabó a las 22 horas con la sensación de que las tres horas y media de duración habían pasado en un abrir y cerrar de ojos, y con el firme propósito, por parte de todos, de continuar en esa vía de divulgación de los grandes pensadores/as y revolucionarios/as comunistas.

Redacción de la organización del PCPA-PCPE de Granada

Tras inaugurar la exposición El trabajo de las Mujeres en la Tabacalera de Valencia que nos han cedido desde la Concejalía de Igualdad y Políticas Inclusivas del Ayuntamiento de Valencia, en torno a la labor que realizaban las mujeres de esa industria y el ejemplo de lucha que han sido durante toda su historia, daba comienzo la primera actividad, la charla sobre "Los fundamentos del Feminismo Revolucionario". Charla donde la camarada Lola Jiménez  expuso las distintas vertientes del movimiento feminista y la propuesta de las comunistas en ello. 

Ante la necesidad de tener una propuesta feminista para el proyecto revolucionario, consideramos que es fundamental abordar este debate, para conseguir una sociedad sin opresión de clase ni de género. Por lo que, tras esta primera jornada teórica, continuaremos las Jornadas con la aportación de experiencias en la lucha feminista el próximo 2 de febrero que nos mostrará más elementos para definir el feminismo de clase.

Saludos combativos!

Os anunciamos las próximas actividades que van a tener lugar en el Ateneo Viento del Pueblo durante los meses de enero y febrero. Actividades que hemos preparado con mucho cariño y que seguro que no os dejan indiferentes.
 
-Lunes 22 de enero - 20 horas:
Presentación del poemario "Tú y yo somos un sujeto elíptico" a cargo de su autor Victor Cuetos
Poesía social desde las cuencas mineras de Asturias. Una de las voces emergentes de la nueva poesía española. 
 
-Lunes 29 de enero - 19.30 horas:
Proyección de una serie de cortometrajes sobre "Maternidades subversivas". El cuerpo de la mujer como campo de batalla. El papel que juega el estado y el patriarcado sobre la maternidad, crianza y cuidados. 
 
-Lunes 5 de febrero - 19.30 horas:
Presentación del libro "Blanca de guerra" a cargo de su autor y la Asociación de Memoria Histórica de Cartagena. Cómo las presas republicanas fueron utilizadas como trofeo sexual por parte de los golpistas franquistas.
 
Como podéis comprobar, tenemos todos los lunes actividades de temática diversa con el fin de generar conocimiento y estimular el debate y el pensamiento crítico. Os esperamos con los brazos abiertos, así como las propuestas que tengáis para próximas actividades.
 
Todas las actividades tendrán lugar en la sede del Ateneo Viento del Pueblo (Calle del Río, 8 - bajo / Orihuela)
La entrada es libre y habrá servicio de barra.
 
Un afectuoso saludo
Ateneo Viento del Pueblo

La Juventud del PCPE de la Vega Baja ha comenzado el 2018 con fuerzas realizando una pegada de carteles en los centros de trabajo del polígono industrial de Orihuela, dejando claro que SÍ HAY FUTURO PARA LA JUVENTUD TRABAJADORA, pero que ese futuro está lejos en el sistema capitalista. Por una juventud obrera y combativa, contra la explotación, organízate y lucha.

 

22 de Enero 2018

Fayed Badawi en Huesca

Escrito por

El portavoz para Europa del Frente Popular para la Liberación de Palestina, Fayed Badawi, impartió el viernes 19 de Enero una charla acerca de la situación actual en Palestina, tras la cual se procedió al coloquio pertinente.

A las 19:00 horas en el Centro Cultural Manuel Benito Moliner. Una hora antes, a las 18:00 horas, Fayed Badawi atenderá a los medios de comunicación que lo requieran en el mismo lugar.

El sábado 20, se desplazará a Binéfar al objeto de ofrecer  una charla similar en la sede del Ateneo Republicano del lugar, en el Edificio Binéfar 77, a las 17:00 horas.

Las charlas han sido organizadas por el Ateneo Republicano Josefina Buil de Monzón, el Ateneo Republicano de Binéfar y Comarca, el PCPE y el FAI (Frente Antiimperialista e Internacionalista)

  • 22 de Gener. LLEIDA. 19 h. (Sala Jaume Magré. Bisbe Torres,2. A 3 minuts de l´estació de Bus). Títol " Dos pobles contra l´imperialisme: Cuba i Palestina ". Intervenen: Antonio Moles (Presentació). Ponents: Lluís Companys.President del Casal d´Amics de Cuba de Lleida i Fayez Badawi.Representant a Europa del Front Popular per a l´Alliberament del Palestina. FPLP.
  • 23 de Gener. TARRAGONA. 19 h. Seu de l´Associació d´Amistat amb Corea.KFA (c/Rebolledo,3. A 5 minuts de la Renfe). Títol: " Dos pobles contra l´imperialisme: Corea del Nord i Palestina". Intervenen: Sisco García (Presentació). Ponents: Alejandro Cao de Benós (Delegat Oficial d´Assumptes Culturals a l´Exterior de la RPDC i President de la KFA) i Fayez Badawi (Representant a Europa del Front Popular per a l´Alliberament de Palestina).
  • 24 de Gener. SANTA COLOMA DE GRAMENET. 19 h. Can Mariner (Plaça Xavier Valls s/n. L.1.  A 5 minuts de L.1.Santa Coloma o L.9 Can Peixaouet).  Títol " Dos pobles contra l´imperialisme: Cuba i Palestina ". Intervenen: Sisco García (Presentació). Ponents: Yanira Reyes (Vicecònsol de la República de Cuba a Barcelona) i Fayez Badawi (Representant a Europa del Front Popular per a l´Alliberament de Palestina-FPLP).
  • 25 de Gener. SABADELL. 19 h. Casal Pere IV (Auditori 2n pis). Rambla,69. Títol. " Dos pobles contra l´imperialisme: Cuba i Palestina ". Intervenen: Glòria Marrugat (Presentació) i Fayez Badawi (Representant a Europa del Front Popular per a l´Alliberament de Palestina).
  • 27 de Gener. BARCELONA. 18. h, Ateneu Primer de Maig (Concilio de Trento, 130. Baixos. L.2. Bac de Roda). "Síria i Palestina: Gran acte per a celebrar les recents victòries de l´Exèrcit Àrab Siri i per informar sobre el procés de recontrucció a Síria".

Al llarg del dia d’avui, 13.01.2018, el Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC), ha celebrat el seu 2n Congrés (Extraordinari) amb el motiu d’actualitzar els seus Estatuts conforme l’exigència de la normativa governamental. Aquesta normativa és relativa al nou marc jurídic sobre la Llei d’Associacions Polítiques.

El Congrés ha debatut i aprovat l’Informe de Rendició de  Comptes emès pel sortint Comitè Executiu, i, alhora, s’ha escollit un nou Comitè Central i una nova Comissió Central de Garanties i Control del Partit. L’Informe de Rendició de Comptes, exposat a càrrec del Secretari General sortint (Sisco Garcia i Llop) ha estat aprovat per unanimitat pels delegats al Congrés després d´haver assumit les esmenes proposades per les cèl·lules del partit i aprovades pels delegats del Congrés.

Així mateix, el Congrés ha debatut i aprovat una Resolució General i una altra de caràcter popular. La Resolució General inclou un apartat antiimperialista en defensa de la pau i dels pobles agredits per l’imperialisme.

És necessari remarcar que aquest Congrés ha suposat un reforçament en la unitat ideològica del nostre projecte revolucionari basat en el Marxisme-Leninisme. Que el Congrés ha refermat el nostre compromís amb la defensa dels interessos de la classe obrera davant l´ofensiva del capitalisme que augmenta dia a dia la seva taxa d´explotació mitjançant les retallades constants als drets aconseguits “gràcies” als governs de torn seguint les directives de la Unió Europea dels monopolis.

Finalment, el Congrés ha escollit el seu nou Secretari General. La seva elecció ha estat en el veterà comunista Enric Lloret Barberà, el qual ha estat aclamat per la majoria del nou Comitè Central i per unanimitat del plenari dels comunistes assistents al Congrés. Enric Lloret és un camarada amb una trajectòria íntegra i honesta abastament coneguda als fronts populars, a les lluites veïnals i al teixit associatiu i revolucionari català.

 

Reproduïm tot seguit les resolucions aprovades:

RESOLUCIÓ GENERAL, 2n CONGRÉS (EXTRAORDINARI) DEL PCPC

El Congrés (Extraordinari) del Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC) que ha tingut lloc a Barcelona (13.01.2018), ha estat convocat per imperatiu del Govern del PP, per imposar per llei l’obligatorietat de l’actualització dels Estatuts seguint la normativa d’aquesta llei, sota la coacció d’ il·legalitzar-nos.

Aquesta exigència coincideix amb un període de lluites a Catalunya pel dret a decidir i fer realitat així el seu dret d’autodeterminació i aconseguir ser una nació. Milers i milions de ciutadans i ciutadanes catalans es van manifestar al carrer l’1 d’octubre a les urnes, exigint el seu dret legítim de celebrar  un  referèndum per la  República Catalana,  rebutjant el règim monàrquic del 1978 portat a terme per la saga imperialista dels últims Borbons.

Envers la resposta repressiva del Govern reaccionari del PP i dels partits aliats constitucionalistes, Ciudadanos y PSC-PSOE, i malgrat el boicot reivindicatiu dels sindicats CCOO I UGT el moviment obrer i popular, la resta del món associatiu i els estudiants a la drecera , van envair els carrers, van paralitzar  la producció de moltes empreses i es van ocupar universitats i instituts, exemples d’això van ser “l’aturada de país” del 3 d’octubre, la Vaga General del 8 de Novembre`, i les lluites obreres que s’estan portant a terme en l’actualitat a empreses com: Titanlux, Deliveroo, Siresa… per aconseguir millorar les seves condicions laborals.

Totes aquestes mobilitzacions i vagues són l’exemple com els treballadors i treballadores d’aquest país li fan front a la llei 155 de la Constitució Espanyola, a les forces d’intervenció policíaques , així com a les amenaces de les forces d’ elit de l’exèrcit atrinxerats a l’espera i en posició d’atac.

És evident que aquets fets han fet trontollar els ciments del poder que té la burgesia oligàrquica d’Espanya i de Catalunya, perquè tot i la pressió i violència que va rebre el poble català, va demostrar  la seva valentia i la seva única voluntat, fent possible la celebració del referèndum legítim de l’1 d’octubre, on es van obtenir 2.044.038 de vots afirmatius.

La resposta del poder oligàrquic, de Felip VI  i del comandant en cap de l’alta parafernàlia, va ser dissoldre el Parlament i l’empresonament dels seus dirigents polítics , gairebé 300 presos per mantenir l’ètica dels seus ideals i pensaments. Altres van prendre la decisió de l’ exili per tal de fugir de la presons del règim. La ceguera de Rajoy  es completa no oferint diàleg ,sinó convocant  de manera arbitrària les eleccions del 21  de desembre , empitjorant encara més el conflicte.

Tenint en compte l’actuació dels ciutadans i ciutadanes fins el moment , és necessari fer un seriós anàlisi del resultat obtingut en aquestes últimes eleccions, per poder idear  estratègies per no posar fi a la lluita obrera i popular de la nostra nació.

Cóm ha pogut ser que un partit pràcticament nou i tan conservador o més que el seu soci PP, ple de xenofòbia i anticatalà, hagi pogut guanyar en vots, per separat al conglomerat de les forces polítiques del independentisme i del progressisme democràtic burgès. Ciutadans a Barcelona ha obtingut el seu triomf mitjançant el vot dels barris obrers a la capital i a 54 ciutats més d’extracte proletari. El mapa electoral d’aquesta ciutat ens mostra que les famílies dels treballadors/es , sovint a l’atur hagin tingut la mateixa elecció que l’alta burgesia que resideix a Sant Gervasi i Sarrià. Tanmateix a les grans ciutats i localitats de Tarragona, 27 grans ciutats i encapçalades per la seva capital, a Lleida només a 6 ciutats, tot i així també aquesta formació taronja obtenia el vot majoritari dels lleidatans i lleidatanes. Només Girona es va pronunciar per JxCat, però no es pot obviar que Ciutadans  va treure 8 escons dels vots de  ciutats que destaquen demogràficament: Figueres, Roses, Blanes, Lloret de Mar…

Aquest fenomen no esdevé únicament dels efectes del 155, també respon a un procés de maduració al llarg del temps, elaborat des de fa molt anys pels laboratoris  ideològics del capitalisme i executat per una sèrie d’agents heterogenis que es troben al seu servei: elements burgesos, l’esquerra Keynesiana, indesitjables de l’estil de García Albiol de Badalona. Així es propaga el populisme social a les masses , fent possible que l’oligarquia prengui l’aparell del poder dominant: l’Estat parasitari de l’espoli de les masses enganyades.

El clima electoral advers que es respirava a Catalunya cap els partits constitucionalistes, bé assessorat deixa impertèrrit a C’s amb un programa on varis punts contemplaven els problemes de l’atur, de l’habitatge, de les escoles, els transports, els impostos , la corrupció etc..

És a dir, Arrimades elevava a Rivera a l’homologació d’un Alexandre Lerroux (“L’Emperador del Paral·lel), mestre aquest de la psicologia de masses del feixisme.

Aquesta tècnica ja va ser emprada a l’Alemanya de Hitler, la Itàlia de Mussolini o a l’Àustria d’en Engelbert Dollfuss. L’escenari actual a Espanya i Catalunya té similituds al context d’aquella època i respon  clarament a la crisis global del sistema capitalista .

Al nostre país , el 40% del jovent viu en risc de pobresa; el 50% dels que treballen ho fan en condicions d’absoluta precarietat, el 92 ,4 % d’aquesta joventut treballa de forma temporal i els contractes indefinits en general no passen del 7,6 %.

Pel que fa les pensions, fa més d’un quart de segle que anuncien la fallida i inviabilitat d’aquestes. Es gasten el fons de pensions salvant a la banca privada , i seguidament demanen préstecs a aquesta mateixa banca a un alt interès , per poder pagar dites pensions. L’objectiu és inequívoc  potenciar la privatització creant la necessitat de contractar plans privats de pensions. Congelen i retallen les esmenades pensions, així com els salaris i apugen altres necessitats bàsiques: l’habitatge, el transport, el menjar , el llum , l’aigua i el gas.

L’últim pacte social signat pel Govern, CCOO y UGT pel que fa el Salari Mínim Interprofessional (SMI), no res més que un bastió d’oxigen pel Govern en crisis de Rajoy. En aquesta negociació es contempla  pujar la seva base a 850 euros tenint de límit fins el 2020, tot i que la carta social europea el proposa a 1.126,88 euros (que és el 60% del salari mitjà).

Rajoy a lloat i vanagloriat  l’esforç de comprensió fet pels sindicats del poder en el 2017. A la vegada el govern de l’oligarquia, sense cap mena d’oposició es compromet amb l’OTAN a augmentar la seva despesa militar  en més d’un 80%, fins arribar a la suma de 18.000 milions d’euros. Pel que fa la patronal bancària concedeix 100 milions d’euros en crèdits pels partits polítics: PP, PSOE y Ciudadanos , tenint  tothom clar la  dita “qui paga mana”.

Aquest fet explica l’estat de les organitzacions polítiques i  sindicals que s’estan gestant abans i després  de la mort del dictador Franco; amb “Los Pactos de la Moncloa”   en 1977, la Constitució Burgesa del 1978 i la LOAPA al 1982, que van servir per crear i emparar la cultura de la corrupció dels polítics de l’oligarquia, corrompre el que era l’esquerra política i sindical així com hipnotitzar a la classe obrera mitjançant  l’aprovació del diferents pactes socials, fins aconseguir el desclassament dels seus gestors esdevenint  els súbdits de “l’aristocràcia obrera”, que en la majoria dels casos representen els sindicats majoritaris del sistema.

Els i les comunistes no podem ignorar el feixisme que es desenvolupa dialècticament  com a moviment de masses, utilitzant les contradiccions de la petita burgesia dirigida per la social liberal de Felipe González i companyia, suplantadora de la històrica socialdemocràcia.

El PCPC mantenint-se fidel a la seva concepció republicana comunista, accepta per vàlids els resultats del referèndum de l’1 d’octubre pel que fa el concepte de República Catalana, afegint la voluntat de compromís solidari integracionista amb la resta dels pobles d’Espanya, reclamant  que aquesta esdevingui Socialista i de caràcter confederal.

El cop d’estat que suposa la implementació del 155, pel Borbó i el govern de la caverna post-franquista, no és res més que l’ intent de retornar la “democràcia” liberal als seus progenitors nascuts el 18 de juliol de 1936. La dissolució del Parlament de Catalunya,l’ empresonament dels components del seu Govern, la persecució envers els ciutadans i ciutadanes amb idees independentistes, així com l’aplicació de diverses disposicions  venjatives  que atempten contra el patrimoni i les persones, és una conseqüència d’aquest enfocament dictatorial de tall clergue-militar.

Donat que el “Procés” ha estat dirigit per la burgesia del PDCAT, ERC i el moviment  independentista interclassista  destacant a la CUP; l’ ANC, Òmnium cultural i altres sigles provinents o emparentades amb la desapareguda MDT (Moviment per la defensa de la Terra), i sense connexió amb el proletariat industrial, respon a aquest fracàs  per aconseguir una Catalunya realment democràtica, progressista i social, que és el desig de la gran majoria de treballadors i treballadores catalanes.

Per tant, en aquest context  més que mai fa falta la consolidació d’un Partit Comunista capaç d’analitzar l’entorn , de viure en ell i de demostrar capacitat organitzativa.

Que destaqui per la seva disciplina conscient i el seu consens per la unitat d’acció, rebutjant tota idea victimista i assistencial, invulnerable a la penetració dels idearis de la burgesia dominant. Els i les comunistes hem de jugar el nostre paper pedagògic  a peu de carrer, a fàbriques, als barris, a les associacions, als centres d’ensenyament i en definitiva allà on viuen els treballadors i treballadores, presentant una alternativa  a les concepcions burgeses i capitalistes.

En definitiva, el repte del PCPC dels i les  comunistes de la nostra comunitat és treballar per transformar les reivindicacions “processistes” d’una Catalunya independent però que continuaria formant  part de les estructures imperialistes: ONU, UE i l’Euro, en una lluita amb caràcter de classe, i així poder aconseguir una veritable República dels i de les treballadores, juntament amb la resta de comunistes dels pobles que conformen Espanya i així aconseguir la República Socialista-Comunista de Caràcter Confederal apoderada per la classe obrera i popular.

Pel que fa el context internacional el PCPC, també ha d’ésser capaç d’analitzar la realitat internacionalista de la lluita de classes:

Manifestem tota la nostra solidaritat amb la classe obrera palestina i el poble palestí que resisteix a les antigues i noves ofensives imperialistes, el nostre suport a la lluita dels pobles d’Orient, amb la Síria victoriosa front l’ islamo-feixisme, amb el Iemen agredit per la teocràcia d’ Aràbia Saudita recolzat per l’OTAN, una salutació cordial a la República del Sàhara, que pateix el colonialisme monàrquic marroquí i a la República Popular Democràtica de Corea del Nord. També ens solidaritzem amb la lluita antiimperialista dels pobles llatins destacant la Cuba socialista i la República Bolivariana de Veneçuela. No oblidem  les agressions patides pel poble de Donbass.

Denunciarem totes les vegades que calgui les agressions imperialistes i una i mil cops ens solidaritzarem amb el proletariat internacional. Continuarem com a partit de avantguarda de la classe obrera enfortint les nostres eines per defensar les lluites obreres , la Pau entre pobles  , l ’internacionalisme proletari, la solidaritat i la justícia social.

 

VISCA LA CLASSE OBRERA I EL SOCIALISME-COMUNISME!!

VISCA LA REPÚBLICA DE CARÀCTER CONFEDERAL!!

VISCA EL CONGRÉS EXTRAORDINARI DEL PCPC!!

 

 

Resolució Moviment Popular al 2n Congrés (Extraordinari) del PCPC.

Els delegats i delegades del Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC), reunits al 2n Congrés (Extraordinari) de data 13-1-2018, resol manifestar el compromís del Partit en la defensa intransigent i insubornable dels drets propis de la classe obrera.

El PCPC saluda, anima i participa els moviments de classe, i tracta de dotar d’aquesta consciència de classe a aquells moviments que encara no la consideren.

El PCPC defensa un model de transport públic gratuït pels estudiants i treballadors en atur. La nacionalització immediata de les empreses provades del transport i les concessionàries. Així mateix, el PCPC denuncia la burgesia parasitària inserida a les direccions de les empreses de transport públiques com TMB. Exigim el control obrer i popular de les mateixes.

Donem suport a les lluites veïnals per l’habitatge públic; exigim la nacionalització de la banca i les immobiliàries, la posada al servei de la classe obrera del parc d’habitatge en estoc de les mateixes, i per suposat, la nacionalització i socialització de les empreses de subministrament de serveis bàsics (aigua, gas, llum, telèfon, energia, cistell de la compra,..).

Animem al conjunt de treballadors i treballadores pensionistes o no, a participar del moviment pensionista en la lluita per les pensions públiques amb perspectiva classista.

El PCPC treballa per aconseguir un moviment veïnal de classe arreu les ciutats i vil·les catalanes. Per tant, seguim donant suport a la lluita dels treballadors i treballadores organitzats en assemblees veïnals populars, així com als incipients moviments republicans.

 

Visca el 2n Congrés (Extraordinari)!

Visca la lluita popular amb caràcter de classe!

Cap al Front Obrer i Popular al socialisme!

 

Barcelona, 13 de Gener de 2018

Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) cobró 6,6 millones de euros en comisiones ilegales de la constructora Ferrovial a cambio de adjudicarle obras públicas. Por primera vez, la justicia ha acreditado la financiación irregular del partido hegemónico en Cataluña (…) Millet y Montull confesaron haber desviado fondos del Palau en beneficio propio, incluidos casi 650.000 euros en viajes de lujo por medio mundo (Maldivas, Polinesia, Kenia...). La justicia ha cifrado finalmente el expolio en 23 millones de euros. En el juicio, tras años de escrupuloso silencio, los saqueadores confesos acabaron admitiendo también que el Palau sirvió como tapadera para que Ferrovial financiara a Convergència. Sus testimonios acabaron de apuntalar una acusación que, como recoge la sentencia, incluye abundante documentación incriminatoria. En un documento, por ejemplo, aparecen alusiones a obras, importes y hasta porcentajes junto al nombre de los tesoreros Carles Torrent (fallecido en 2005) y Osácar. (…) El País, 15 de enero 2018.

Lo mismo que la trama Gürtel del PP, los escándalos, subvenciones y “privatizaciones” de la Fundación FAES de Aznar y los Expedientes del INEM del PSOE; CDC-PDECAT en Catalunya han venido saqueando las arcas públicas de la Generalitat. Después de 10 años, por fin, la justicia burguesa se ve obligada a dictar sentencia en la que reclama la devolución de 6,6 millones de euros, de los más de 23 mil millones que se han repartido del robo escandaloso cometido en relación con el llamado "caso Palau", limitando las responsabilidades a Millet, Montull, Osácar, y Ferrovial.

Más allá de los actores, de lo grotesco y superficial, de la podredumbre generalizada que se puede extraer del “Cas Palau”, los comunistas del PCPC queremos destacar unas ideas, que van más allá de la indignación, más allá del quejido reformista de la “corrupción”, de los escándalos fijados en Millet y Montull y de la propia CDC y su heredero: el PDeCAT.

El capitalismo es un sistema corrupto por naturaleza, y como tal debemos tratarlo. No existe corrupción sin capitalismo; todas y cada una de las acciones vitales que origina el sistema capitalista van destinadas a aumentar su beneficio a costa del trabajo ajeno. A veces, para conseguir enriquecerse, los capitalistas y sus gestores han de violentar los límites legales o incluso las propias leyes creadas por el poder legislativo capitalista. ¿Qué fueron si no los Casos Prenafeta, el caso Mercurio, los de Santa Coloma de Gramenet, el tráfico de tabaco de contrabando de Andorra por el alcalde de ERC de la Seu d’Urgell o el caso del alcalde de Lloret que trapicheaba con concesiones urbanísticas y casinos, por poner solo 4 ejemplos de las miles y miles de corruptelas existentes sobre su propia ley?

Cuando las administraciones públicas ofrecen contratos a empresas privadas para ciertas obras o servicios, se produce la competencia, el pasteleo, el compadreo o todo ello a la vez para obtener esa regalía. En el caso que nos ocupa, a cambio de ciertas comisiones (3% o más del valor de la obra) a través de la Fundació Palau, Convergencia Democrática de Catalunya otorgaba obras públicas de forma sostenida en el tiempo a empresas privadas. Principalmente Ferrovial, una gran empresa del IBEX 35, perteneciente pues a la oligarquía española.

Esto se debe al desmesurado afán competitivo entre las propias empresas capitalistas por hacerse con suculentos contratos pagados con dinero público. Se crea así un vínculo -de los muchos que existen- que nos demuestra que el Estado es un arma de dominación de una clase sobre otra y, por tanto, favorece de forma natural la explotación y opresión de una clase sobre otra: Ferrovial obtuvo contratos de obra pública con el fin de explotar a sus propios trabajadores y obtener, tanto el gestor (CDC) pero principalmente Ferrovial, pingües beneficios a costa del trabajo obrero.

También es digno de estudio como los medios de comunicación vinculados a los gestores del Poder (CDC-PDeCAT), como por ejemplo TV3 y Catalunya Ràdio, han retorcido la información referida a la sentencia focalizando la culpabilidad en Millet y Montull y despojando al PDeCAT de todo atisbo de responsabilidad. Según el presentador del Telenotícies de TV3 «desde el PDeCAT recuerdan que la antigua Convergència ya las asumió en su momento [las responsabilidades] con la desaparición del partido». Es decir, se justifica la viga en el ojo propio, el alzamiento de bienes y las corruptelas de la corruptela del capital, máxime cuando el partido tiene las mismas cabezas visibles tanto en una época como en otra: Mas, Puigdemont, Homs, Pujol, etc..

No menos digno de estudio es la sentencia que libera de toda responsabilidad a Ferrovial, puesto que el delito “ha prescrito”. Es decir, Ferrovial no tendrá que devolver ni un euro. Estas son las tragaderas de la justicia burguesa cuando se juzga a la burguesía.

Si a esto le añadimos anteriores resoluciones judiciales, las cuales eximían a toda la cúpula del PSC barcelonés de tráfico de influencias, el escándalo se eleva al cubo. Es muy difícil de entender que el Gobierno municipal del PSC no fuera conocedor de los movimientos, recalificaciones de terreno, gestiones necesarias para modificar usos y cambios de titularidad de edificios, como el de la escuela concertada Salesianos-la Salle, propietaria de un inmueble en disputa, el cual cedió a cambio de “mejoras” en la escuela. Quizás mejor dicho, prebendas. 

El PCPC exige la devolución de todo lo robado con indemnizaciones e intereses. Que este capital sea reinvertido con el fin de solventar las necesidades sociales más urgentes que atañen a la clase obrera: vivienda, educación, sanidad, suministros básicos, transporte, etc.

Desde el PCPC afirmamos que el Estado es un arma de dominación de una clase sobre otra; que los partidos políticos son la expresión de las distintas fuerzas que intervienen en la lucha de clases, y se comportan como gestorías políticas de sus intereses; que solamente el Partido Comunista es el partido que representa a la clase obrera.

Denunciamos a los representantes de la burguesía catalana de Convergencia Democràtica de Catalunya y a sus herederos (PDeCAT, Junts per Catalunya) por gestionar Catalunya como su cortijo particular más de 30 años aferrándose a esa gestión del Poder utilizando todos sus medios, incluso los de comunicación (ya sean públicos o privados). Para ello, no dudan en acusar “a Madrid” de sus propios robos a la clase obrera catalana. También a ERC cómplice necesario y aliado natural de CDC-PDeCAT, y socio incluso de Govern.

Denunciamos a todos los partidos políticos y entidades que manipulan, justifican, falsean o minimizan los escándalos de corrupción vinculados al sistema.

El PCPC afirma rotundamente que únicamente en una sociedad socialista, donde los que producen sean los que deciden, donde los que gestionen sean los que gobiernen y manden, se acabarán los robos y saqueos a la clase obrera.

El PCPC sigue llamando a la clase obrera catalana y a los sectores populares a unirse al proyecto revolucionario y a luchar para construir la República Socialista Catalana, juntamente con la clase obrera española para construir la IIIª República Socialista de carácter Confederal.

COMITÉ CENTRAL DEL PCPC
Barcelona, 17/01/2018.

Página 9 de 175