Estem davant d´uns dies difícils pel conjunt de la població catalana. Les expressions reaccionàries de l´Estat Monàrquic Espanyol estan condicionades per la profunda crisi de poder que travessa el seu actual estat de dominació. Els esdeveniments se succeixen ràpidament un rera altre. Les receptes repressives aviven el foc del nacionalisme i allunyen als treballadors i treballadores dels seus interessos de classe. Davant d´això la militancia del PCPC estem intervenint en les diverses manifestacions populars, estudiantils en defensa de les llibertats democràtiques portant un posicionament revolucionari i de classe per crear contradiccions. 
 
El PCPC denunciem el putrefacte sistema capitalista que sols pot oferir-nos misèria, opressió i guerra. Defensem el dret a l´Autodeterminació dels pobles, les llibertats de tots els presos politics i la República Socialista de caràcter confederal.
 
PCPC-Ponent
 
Lleida a 19 d´Octubre de 2019

Amigos y amigas:

La camarada Carmen Gómez Martínez nos ha dejado. Nacida el 5 de Diciembre de 1935 en Burguillo del Cerro (Badajoz) Ingresó en el Partido Comunista en los años 1960 cuando fue con su compañero Alfonso a trabajar a Alemania. Una vez su familia se traslada a Cataluña empieza a militar en el Partido Socialista Unificado de Cataluña. Después de la ruptura con el Eurocomunismo se incorpora a las filas del Partit Comunista del Poble de Cataluña.

Destacada militante en la actividad del Partido y una incansable luchadora internacionalista como miembro del Casal de amistad con Cuba "José Sánchez" de Santa Coloma de Gramenet. Los camaradas la recordamos a Carmen como una revolucionaria inquebrantable, responsable y valiente que nunca quiso altos cargos para obtener méritos personales. Estuvo firmemente comprometida en los tiempos más difíciles de la represión franquista, refugiando en su casa en la clandestinidad a muchos/as camaradas que fueron perseguidos y buscados/as por la dictadura. Siempre dispuesta para participar en las batallas que se daban por la defensa de los oprimidos en la justa y digna lucha por el socialismo y el comunismo.

A Carmen siempre la recordaremos con cariño y la tendremos presente como un pilar del Partido y ejemplo de militante comunista, como una imprescindible.

¡CAMARADA CARMEN, PRESENTE!


Santa Coloma, a 8 de Octubre de 2019

Comitè Executiu del Partit Comunista del Poble de Catalunya

El PCPC se solidaritza amb totes les persones detingudes i totes les que han patit escorcolls a casa seva, dels seus familiars i que han vist les seves rutines interrompudes aquest passat 23 de setembre a les localitats de Sabadell, Cerdanyola del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, (Vallès Occidental), Mollet del Vallès i Sant Fost de Campsentelles (Vallès Oriental) i Sant Vicenç de Torelló (Osona) com a resultat d’una operació policial ordenada per l’Audiència Nacional.

No és la primera vegada que es fan actuacions com aquesta, escorcollant vivendes i detenint persones treballadores amb acusacions basades en indicis poc concloents i fonamentades en buscar materials que suposadament serveixin per planificar possibles futures accions violentes.

El poble treballador en tenim molts exemples entorn a vagues generals, conflictes laborals en diferents sectors i empreses, mobilitzacions antifeixistes o contra la retallada dels serveis públics…ja vam denunciar que l’aprovació d’una llei com l’antiterrorista obria la porta encara més a la repressió d’un estat que s’ha construit sobre els ciments d’un imperi medieval i d’un estat modern franquista o filo-feixista.

Aquesta vegada són diversos els objectius de la maquinària repressiva de l’estat:

  • Generar por per minimitzar possibles respostes populars entorn a la sentència del judici del procés independentista.

  • Crear un culpable en l’imaginari col·lectiu associat al terrorisme per frenar l’impuls d’organització popular davant la davallada de drets socials i laborals.

  • Donar imatge de fermesa en moments d’inestabilitat política previs a eleccions.

  • Contribuir a agreujar el conflicte sobre la qüestió nacional (mentre prevalgui aquest conflicte no es prioritza el laboral o social).

Acusacions de terrorisme, escorcolls de vivendes en plena nit en presència de menors i gent gran, invasió dels carrers, places i barris durant tot el matí…no són actuacions que contribueixin a mantenir la tranquilitat i seguretat, són actuacions dissenyades per trencar l’harmonia del dia a dia i donar un missatge intimidatori molt clar a la població: la lluita pel dret a l’autodeterminació a l’estat espanyol serà durament reprimida i ho pagarà el poble treballador.

No és nou aquest missatge, no són nous els missatges intimidatoris davant expressions dissidents que puguin qüestionar l’estat actual, no són nous els muntatges policials i la manipulació informativa…i també sabem qui acaba pagant sempre.

Per això, exigim la llibertat sense càrrecs de totes les persones detingudes, la reparació de totes les destrosses i danys psicològics i emocionals que han provocat.

Per això, la resposta ha de ser més solidaritat, més organització i més lluita popular.



LLIBERTAT, ABSOLUCIÓ I AUTODETERMINACIÓ!!!

UNIM TOTES LES LLUITES PER ORGANITZAR VICTÒRIES!!!

 

 

El pueblo trabajador siempre paga. Debemos organizarnos para defender nuestros derechos.

El PCPC se solidariza con todas las personas detenidas y todas las que han sufrido registros en sus casas, las de sus familiares y que vieron su vida interrumpida el pasado 23 de septiembre en las localidades de Sabadell, Cerdañola del Vallés, Santa Perpetua de Mogoda (Vallés Occidental), Mollet del Vallet y San Fost de Vampsentelles (Vallés Oriental) y San Vicent de Torelló (Osona) como resultado de la operación policial ordenada por la Audiencia Nacional.

No es la primera vez que ocurren este tipo de hechos, registros en viviendas y detención de personas trabajadoras con acusaciones basadas en indicios poco concluyentes y fundamentadas en buscar materiales que supuestamente sirven para planificar posibles futuras acciones violentas.

El pueblo trabajador tenemos muchos ejemplos en huelgas generales, conflictos laborales en diferentes sectores y empresas, movilizaciones antifascistas o contra los recortes en servicios públicos..., denunciamos que la aprobación de la Ley Antiterrorista abría la puerta aún más a la represión de un estado que se ha construido sobre los cimientos de un imperio medieval y de un estado moderno franquista filofascista.

Esta jornada son varios los objetivos de la maquinaria represiva del estado:

  • Generar mierdo para minimizar posibles respuestas populares entorno a la sentencia del juicio del “procés” independentista.

  • Crear un culpable en el imaginario colectivo asociado al terrorismo para frenar el impulso de organización popular ante el recorte de derechos sociales y laborales.

  • Dar imagen de firmeza en momentos de inestabilidad política previa a elecciones.

  • Contribuir a agravar el conflicto sobre la cuestión nacional (mientras continúe este conflicto no se prioriza el laboral o social).

Acusaciones de terrorismo, registros de viviendas en plena noche en presencia de menores y ancianos, invasión de las calles, plazas y barrios durante toda la mañana,... no son actuaciones que contribuyan a mantener la tranquilidad y seguridad, son actuaciones diseñadas para romper la armonía del día a día y dar un mensaje intimidatorio muy claro a la población: la lucha por el derecho de autodeterminación en el estado español será duramente reprimida y lo pagará el pueblo trabajador.

No es nuevo este mensaje y no son nuevos los mensajes intimidatorios ante expresiones disidentes que puedan cuestionar el estado actual, no son nuevos los montajes policiales y la manipulación informativa... y también sabemos quién lo acaba pagando siempre.

Por eso, exigimos la libertad sin cargos de todas las personas detenidas, la reparación de todos los destrozos y daños psicológicos y emocionales que han provocado.

Por eso, la respuesta ha de ser más solidaridad, más organización y más lucha popular.

 

¡¡¡LIBERTAD, ABSOLUCIÓN Y AUTODETERMINACIÓN!!!

 

¡¡¡UNAMOS TODAS LAS LUCHAS PARA ORGANIZAR VICTORIAS!!!

 

Més enllà de les preferències, d’escollir el “mal menor” davant d’una opció o d’una altra; més enllà d’entendre o no si es tindrà marge per aplicar o no programes si es pacta amb aquest o amb aquell (els i les comunistes) des del PCPC entenem que hem d’analitzar la realitat que ens envolta des de la dialèctica (i, per tant) del posicionament de classe.

Sí, a l’hora d’analitzar i considerar els darrers esdeveniments produïts al voltant del nomenament d’Ada Colau (Barcelona en Comú, BeC) com a alcaldessa, amb el suport del PSC i del conglomerat de Valls (Ciutadans), hem de ser conscients i analítics, per tal de no caure en un debat estèril per a la classe obrera. Els treballadors i les treballadores a Barcelona, barcelonins (ni catalans) no podem permetre’ns (ni a Catalunya) caure en un debat de confrontació en clau nacional allunyat de la posició de classe. Els i les comunistes hem de defensar, en tot moment, la posició dels interessos de la classe obrera i analitzar la realitat des del nostre punt de vista per tal de desmuntar la parafernàlia burgesa i petitburgesa que es dóna en aquest context actual i que ens podria provocar, com ja ho està fent en cercles de l’autoanomenada “esquerra”, inclús “comunista”, caure en contradiccions greus que ens poden fer retrocedir en anys i anys en posicions ideològiques als treballadors i treballadores.

Davant l’enfrontament entre ERC i JuntsXCat d’una banda, i de PSC, C’S, PP per l’altra, on els blocs enquistats ens presentaven una batalla “antinacionalista” essencialment i on ambdós blocs representen amb diferències i matisos dos projectes burgesos confrontats, Ada Colau ha decidit alinear-se amb el PSC i rebre el suport de Valls. Ha decidit escollir ser Alcaldessa amb dos partits representants de la burgesia de l’IBEX-35, defensors dels valors de la Transició, de la Constitució monàrquica i burgesa, de l’oligarquia europeista i otanista, enfront dels aspirants de crear un Estat català inserit a la UE, l’OTAN, l’FMI, i amb uns valors neoliberals. El mateix Maragall, que al seu dia va ser Conseller d’Educació de la Generalitat amb el Tripartit, va aprovar inclús, concerts educatius amb escoles de l’OPUS i retallades draconianes a l’educació, afectant, sobretot, l’educació superior.

Fins aquí l’anàlisi superficial, de la cúspide; un debat que ve de dalt a baix.

Els i les comunistes del PCPC ens preguntem: com és possible que PSC i el sector polític de Valls i l’oligarquia ultraeuropeista que ell representa, acceptin, tolerin i inclús animin a Colau a ser alcaldessa? Què vol dir això? Com és possible, si el programa de BeC és tan profitós, tan positiu per la ciutadania, per la gent, que el PSC de les Reformes Laborals una rere l’altra, un partit dirigit per empresaris al servei dels empresaris, autor de les retallades més brutals de drets i llibertats que ha patit mai a la seva història la classe obrera catalana i espanyola, el PSC del liberalisme polític i econòmic, pugui pactar amb els “antisistema” de Colau?

I és més: com s’entén que Valls “regali” els seus vots a Colau? Com és possible que això sigui així, més enllà de la seva “fòbia anti independentista”?

El mateix, però en un context un xic diferent podríem dir de l’oferiment d’ERC. Un partit liberal en l’econòmic amb un projecte profundament reaccionari per Catalunya.

No només ho podem explicar en “política de blocs”, com ens informen els esbiaixats mitjans de comunicació de la burgesia al servei d’un bloc i l’altre, ni per un ego superlatiu d’unes oportunistes polítiques com Colau i el seu equip que volen agafar-se a la cadira com sigui. No és només això, vol dir molt més, vol dir que el programa reformista de Colau és totalment assimilable pel sistema i el sistema és capaç, per tant, d’administrar-lo i acceptar-li certes engrunes perquè no el confronta. BeC és part del sistema.

Com si no expliquem, anant encara més enllà, que BeC sigui incapaç de rebatre arguments d’uns i altres, d’egipcis i fariseus, per tal de desplegar una ofensiva, i proposar públicament un programa de 40 o 50 punts urgents per defensar els drets socials, econòmics, laborals dels treballadors i les treballadores a Barcelona barcelonins, i qui ho accepti serà benvingut? Com és possible que no hi hagi la més mínima ofensiva del postmodern i reformista consorci BeC on es planti cara a les ofensives rebudes, i s’organitzi un pacte d’aquesta forma? I en cas de no acceptar-ho, el més digne seria presentar candidatura en solitari i, tant si es guanya com si no es guanya, acumular forces des de l’exterior de la institució per defensar una Barcelona al servei dels treballadors i les treballadores.

Evidentment que BeC mai farà això, mai treballarà en aquest sentit, perquè BeC no representa als treballadors i les treballadores de Barcelona. Mai ho ha fet, els ha representat, ja que ni els anomena ni s’hi dirigeix a ells, ni tan sols els en reconeix les seves necessitats, drets i demandes. BeC porta un programa absolutament assimilable pel sistema: de fet, quan va guanyar “per sorpresa” les eleccions del 2015, cap grup va intentar arrabassar-li l’alcaldia, tot i que van guanyar per 10.000 vots a Convergència. Un primer símptoma en clau electoral que ja s’ha confirmat del tot.

BeC ha realitzat polítiques municipals on no ha abordat ni un sol tema en benefici dels treballadors i les treballadores de Barcelona barcelonins (ni un!). Posarem uns quants exemples il·lustratius, per no allargar massa el text, de conflictes on aplicant polítiques socialdemòcrates clàssiques es podrien haver resolt favorablement als nostres interessos de classe:

No ha netejat TMB ni l’AMB. De fet, els conflictes amb els treballadors i les treballadores dels transports públics continuen un rere l’altre. I recordem que en aquests conflictes, l’Alcaldia de Barcelona és la Patronal del sector. Ni tan sols ha abaixat el preu del transport. Tampoc mai s’ha atrevit ni a augmentar els sous dels treballadors i les treballadores ni a abaixar els dels 660 directius de TMB que cobren salaris estratosfèrics.

També té en peu de guerra als treballadors i les treballadores de Parcs i Jardins, on les externalitzacions, subcontractacions, privatitzacions i males condicions laborals del sector públic són una constant. Així mateix, els conflictes amb els treballadors i les treballadores de les empreses municipals, com SIRESA i ECOPARC, continuen. 

Els desnonaments no s’han aturat a Barcelona. Cosa previsible. Sí que ha ajudat, en canvi, a potenciar-los la poca dedicació a potenciar els moviments socials que els aturen a peu de carrer. Colau va enganyar el poble barceloní en entrar a l’Ajuntament (“aturarem els desnonaments des de demà”)…i els ha continuat enganyant, comprant pisos a preus de mercat des de l’Ajuntament als mateixos bancs que desnonen… per tornar a ficar els mateixos desnonats a viure-hi.

BeC ha malvenut l’assistència social a grups camuflats d’ONG’s, grups vinculats a l’església cristiana disfressats de solidaritat: Hàbitat 3, un compendi privat on hi ha diferents empreses del Tercer Sector, gestiona els pisos, albergs i hostals (públics i privats, compte!) on col·loquen les famílies obreres desnonades en situació d’extrema pobresa, fent negoci per tant amb la necessitat. Hàbitat 3 és una immensa immobiliària-gestoria que es lucra de la misèria social. Si tenim un Consorci de l’Habitatge a Barcelona, amb Ajuntament i Generalitat, per què necessitem externalitzar (privatitzar) el servei d’Habitatge a una empresa camuflada d’ONG?

BeC segueix privatitzant la gestió d’espais públics i serveis bàsics: la direcció, cafeteries, tallers i activitats dirigides de centres cívics, centres esportius, museus municipals i casals es deriva a empreses com Entorn, Lúdic3, Pere Tarrès…i la gestió de molts menjadors de Barcelona, la porten empreses multinacionals com ACS, propietat de Florentino Pérez, on malgrat la precarietat tant del servei com dels treballadors i les treballadores que l’atenen, BeC ha fet oïdes sordes a resoldre-ho. Un cas similar és el de la teleassistència (atorgada la concessió a Tustall Televida, una empresa anglesa amb seu a Madrid) o el SAD (Servei d’atenció domiciliària) a la gent gran i a persones en situació de dependència, on els treballadors i les treballadores són sistemàticament subcontractats i tenen una gran precarietat laboral. Així mateix, els treballadors i les treballadores socials municipals a peu de carrer pateixen una precarietat extrema sota contractes amb contractats per falses cooperatives, així com tot l’entramat de Fundacions, associacions i ONG’s que ofereixen serveis a les persones més vulnerables que haurien de ser públics i no externalitzats per l’Ajuntament, denunciada una i una altra vegada per ells mateixos.

Així mateix, Colau no ha desplegat un pla concret d’escoles bressol 100% públiques, ni ha garantit uns preus assequibles a l’usuari, ni revertit les subcontractacions, ni molt menys garantint uns salaris dignes per les treballadores i els treballadors d’aquest sector, que segueixen en lluita, sobretot les del sector privat. Tampoc s’ha reobert l’escola nocturna.

I només ens estem referint a una petita mostra a tall d’exemple, que demostra l’objectivitat del nostre posicionament. Estem parlant de petites realitats que es podrien desenvolupar i fer. No toquem elements estructurals del sistema capitalista aquí: estem parlant d’un paquet de reformes urgents per tal de millorar les condicions de vida dels treballadors i les treballadores que es podrien haver fet i no s’han ni volgut fer ni probablement s’han plantejat mai. Sí que, en canvi, s’ha volgut potenciar els interessos d’una petita burgesia addicta al programa de BeC camuflada de cooperativisme, oenegisme i assistencialisme: empreses que estan darrere BeC, com l’Observatori DESC, Hàbitat 3, Càritas, Fundació Pere Tarrés, etc, etc. 

Com si no es pot explicar la concessió de desenes i desenes de contractes per gestionar sectors tan importants com l’ajuda a l’habitatge, el treball social de camp, la gestió d’equipaments municipals, les activitats dirigides als centres cívics, la mateixa substitució de personal directiu i administratiu dels mateixos centres per personal subcontractat, les concessions d’empreses de menjadors, càterings, bars i restaurants en espais públics…? Com es pot explicar si no és perquè BeC defensa un model petit burgès, on els grans beneficiats són els negocis d’aquests sectors?

Com si no s’explica que al programa de BeC es vulgui potenciar el cooperativisme, l’assistència social als menys afavorits, l’emprenedoria, la iniciativa privada que ara no té veu ni espai, segons ells?

Si parléssim de les seves contradiccions en el tema estructural, podem posar uns quants exemples que demostren la covardia (més aviat posicionament favorable a l’statu quo) de l’Ajuntament de Barcelona. El 14 d’abril de 2016, dia de la República, BeC va intentar prohibir als col·lectius republicans que feien un acte a Sant Jaume que despleguessin pancartes amb banderes republicanes.

El mateix dia, a l’acte final en memòria dels republicans, organitzat per l’Ajuntament, en comptes de sonar l’Himne de Riego van fer sonar la Marsellesa, himne de la República…Francesa.

L’Ajuntament ha portat i donat suport als dissidents polítics de Nicaragua, Veneçuela, Síria, Líbia i Ucraïna. BeC s’ha negat a firmar un manifest anti-OTAN, cap dels seus grups ho va fer, i ha boicotejat totes les activitats contràries a l’imperialisme.

BeC no està contra l’OTAN.

BeC no està contra la UE. Al revés, és el seu projecte.

BeC no està contra la monarquia.

BeC…no pot estar, llavors contra el capitalisme, ni molt menys en favor de la classe obrera i els sectors populars.

El PCPC fem una crida a la classe obrera i als sectors populars a organitzar-se entorn un programa d’alliberament de la classe fet per la classe i amb la classe; fem una crida a organitzar-nos i no caure en l’astracanada actual, que només ens pot portar misèria i un enfrontament estèril.

El PCPC crida a la lluita als moviments populars i al moviment obrer per construir estructures realment útils i que lluitin contra el sistema de soca-rel.

El PCPC crida al Front Obrer i Popular al Socialisme en defensa dels interessos de la classe treballadora.

CONSTRUÏM L’ALTERNATIVA OBRERA I POPULAR! ORGANITZA’T I LLUITA!

Comitè Executiu del PCPC, 26/06/2019

Arran dels tràgics fets ocorreguts a la Pobla de Mafumet, amb la mort del treballador de l’empresa Carburos Metálicos Antonio i els tres ferits més, s’han anat succeint els esdeveniments amb molta rapidesa.

  • Es van produir concentracions, a la mateixa Planta, de rebuig i solidaritat els dies posteriors. -Es va constituir la PUSS Plataforma Unión Secciones Sindicales.
  • S’han convocat assemblees de treballadors per a aquesta setmana. Des del Partit Comunista del Poble de Catalunya donem tot el nostre suport a aquestes iniciatives i manifestem:
  • La importància i la urgent necessitat de la unitat de tots els treballadors independentment de les diferents empreses subcontractades a les quals pertenyeixin, les afiliacions sindicals o les diferents àrees de treball a la que es dediquin dins del Polígon Petroquímic. – La legítima defensa de les reclamacions fetes per la Plataforma en matèria de seguretat al lloc de treball, reconeixement, millores salarials i de les condicions laborals.

Molta força i endavant amb la lluita dels treballadors! Sou vosaltres amb la vostra feina, els qui us jugueu la vida! Visca la lluita de la classe obrera!

Des del Partit Comunista del Poble de Catalunya, davant els fets ocorreguts en el matí de divendres 31 en el Complex Petroquímic de la Pobla de Mafumet, manifestem:

-La nostra total condemna davant els successos que van tenir lloc en l’empresa Carburs Metàl·lics. Lamentablement no és la primera vegada que ocorren situacions amb resultats tràgics com aquest.

-Posar de manifest el problema de perill constant que sofreix la població de Tarragona amb una de les majors concentracions d’indústria de tota Europa (a les petroquímiques cal sumar les químiques, tèrmiques, nuclears, etc.).

-Rebutgem frontalment el model de producció capitalista, en el qual només preval el lucre privat dels empresaris i els grans monopolis energètics en comptes del benestar del poble i la preservació del medi ambient. En conseqüència s’abandona la seguretat dels treballadors.

Prova d’això és la denúncia realitzada pels treballadors de diferents empreses subcontractades per Repsol, en la qual afirmen que en cap moment la companyia va fer sonar les alarmes. Aquests treballadors han creat una plataforma recentment, per a abordar aquesta situació juntament amb altres problemàtiques laborals.

-Tràgicament hem tingut més morts aquesta última setmana que augmenten la tràgica llista, com el repartidor de Glovo mort a Barcelona. En el 2018 van ser 652 en total els treballadors que van morir en el transcurs de la seva jornada laboral.

-Volem mostrar tota la nostra solidaritat amb els familiars d’Antonio González i la resta de víctimes del tràgic succés.

No més morts de la classe obrera!

No són accidents de treball, és terrorisme patronal!

08 de Abril 2019

14 d´Abril a Lleida

Escrito por
El Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC) i les Joventuts del PCPC (J.PCPC) organitzem amb motiu del 88è Aniversari de la 2º República un acte pel proper 14 d´Abril a Lleida.
 
LLEIDA. Diumenge 14 d´Abril:
 
11.30 h. HOMENATGE als combatents republicans i a les víctimes del Feixisme. Cementiri de Lleida (Davant la fossa dels Republicans assassinats pel Franquisme).
 
PCPC-Ponent
 
Nota. Sortirem a les 11.15 h de la porta del cementiri cap a la Fossa. Es tarda 10 minuts caminant.

Estimados camaradas,

Despedimos este 2018, año del bicentenario de Karl Marx, con la gran satisfacción de comprobar, de forma fehaciente, que la construcción del Partido de la clase obrera, el Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC) se consolida.

Nuestro Partido ha dado un pequeño salto de gigante, tanto en el aspecto cualitativo como en el cuantitativo. Hemos reforzado casi todas nuestras células con nuevos militantes. También tenemos nuevos pre militantes y simpatizantes en las células existentes y en comarcas y/o poblaciones donde, por el momento, no tenemos células estables: Girona, Anoia, Osona, Hospitalet…Una gran noticia, sin duda.

Y aún mejor. Acabamos el año 2018 e iniciamos el 2019 con 4 nuevas células creadas: comarcal del Bages (capital Manresa), local-comarcal de Castelldefels-Baix Llobregat, Blanes y la célula de las comarcas Vallès Occidental y Vallès Oriental. De estas 4, Bages y Vallès están en pleno rendimiento. Las otras están organizadas y a punto para funcionar.

Hacía mucho tiempo que en estas localidades y comarcas no existía una presencia marxista-leninista. Y es una gran noticia también saber que en paralelo al crecimiento orgánico crece la conciencia revolucionaria entorno del Partido y adquirimos aquello que nos permitirá crear el “hombre nuevo” que afirmaba el Che: la honestidad por bandera para liberar la Humanidad. Muchas de estas incorporaciones provienen de gente joven.

Este crecimiento orgánico no es fruto de la casualidad: es fruto del enorme trabajo que esta organización revolucionaria está desarrollando colectivamente, así como del acierto de nuestras posiciones políticas en medio de un entorno terriblemente hostil. Los cuadros del PCPC y la Juventud realizan unas valiosísimas tareas agitativas y organizativas tanto en los frentes de masas como en la organización interna que la etapa actual de la lucha de clases requiere: son los tiempos de organizarnos y acumular fuerzas.

El PCPC participa en los frentes de masas en los cuales puede y sabe hacerlo: pensionista, republicano, asambleas populares, CDR’s, mundo cultural, mundo obrero, luchas vecinales, antiimperialismo, gestión del Ateneo 1º de Mayo…con resultados desiguales, pero honestamente. Será necesario aprender, mejorar; será necesario afinar y organizarse mas y mejor para seguir llevando la línea propia de la clase obrera a todos los frentes mediante planes de trabajo colectivos y llevados a la práctica de forma orgánica.

Decíamos que este 2018 hemos conmemorado el 200 aniversario del natalicio de Karl Marx. Podemos afirmar que el Partido ha desarrollado actividades muy importantes y valiosas: video fórums en Santa Coloma y Barcelona (con la proyección del film “El joven Karl Marx”), donde coincidimos con numeroso público proveniente de los movimientos sociales donde trabajamos políticamente. Estos actos sirvieron para caldear el exitoso gran estreno de la obra de teatro “Un fantasma recorre Europa”, en la que 125 personas asistentes hicieron pequeña la gran sala de actos del Ateneo 1º de Mayo en un éxito absoluto. Esta obra, además, sirvió para acercarnos a nuestro entorno a buena parte del público y a compañeros del mundo intelectual, suponiendo, así mismo, la creación de la compañía de teatro “Ramón Casanellas” (nombre del fundador del histórico PCC), en la cual participan militantes, simpatizantes y amigos del Partido.

Exitosas también fueron las propuestas del PCPC en el 1º de Mayo, sobre todo en el Acto Político, así como en las actividades republicanas, la Festad’Octubre (más de 70 personas), la charla organizada por el Comité Antiimperialista con el exteniente Segura, la concentración en el consulado polaco en solidaridad con el Partido Comunista de Polonia, el cual se encuentra en riesgo extremo de ser ilegalizado. Al respecto, algunos camaradas de este, residentes en Catalunya, se pusieron en contacto con nosotros y les ofrecimos nuestra solidaridad internacionalista practicando el internacionalismo proletario, cosa que seguiremos haciendo, dado que el proceso no se ha acabado. Estos militantes polacos ya están en contacto con la célula territorial que les corresponde para colaborar política y orgánicamente con el PCPC.

Sería demasiado extenso señalar aquí todo el trabajo que estamos desarrollando en los frentes de masas. Esta tarea corresponderá ser desarrollada en los órganos de dirección y realizar balance, crítica y autocrítica, así como las diferentes áreas deberán rendir cuentas para afinar como un reloj suizo la maquinaria del Partido. Pero en general, el Comité Ejecutivo desea comunicar la satisfacción del trabajo realizado este año que acaba, esperando que el 2019 sea, como mínimo, un poquito mejor en estos tiempos de los claroscuros (que afirmaba Gramsci) y donde, mientras no muera el viejo mundo, hemos de crear las condiciones para que alumbre el nuevo mundo.

Comitè Executiu del PCPC i la J-PCPC.

El PCPC (Partit Comunista del Poble de Catalunya) i la seva Joventut considerem que davant la celebració del Consell de Ministres a Barcelona aquest divendres, el poble treballador català està totalment legitimitat a mobilitzar-se pel seu futur.

La classe obrera catalana afronta aquesta jornada sense una orientació classista definida: no és la protagonista d’aquesta lluita, d’aquest cul de sac on se’ns ha ficat i d’on és molt difícil fugir.

Les burgesies, tant la espanyolista que mou els seus interessos en termes de repressió, de 155, de negació de drets i llibertats fonamentals amb el suport momentani de la UE, l’OTAN i l’FMI, com la burgesia sobiranista catalana, que aspira a jugar un paper en el futur amb la creació d’una República sota el paraigües de la UE, l’OTAN i l’FMI, ens porten a un conflicte on la classe obrera i el conjunt dels treballadors i treballadores juguen un paper subsidiari.

El PCPC i la J-PCPC participem dels moviments que intenten fer democràcia participativa. I les reivindicacions que es fan des d’aquests moviments (democràcia popular, llibertat dels presos polítics, exercir el dret d’autodeterminació, acumular foces cap a una República...) són reivindicacions que compartim, ja que són justes i pertanyen al nostre ideari com a Partit.

El PCPC té una proposta clara envers la societat catalana i espanyola: les seves classes obreres organitzades han d’empènyer en un procés acumulatiu de forces cap a la consecució de la República Catalana i la IIIª República Espanyola, de caràcter confederal i socialista.

El PCPC promou als moviments de masses l’exercici de la democràcia popular enfront a les reaccions monàrquiques, filo feixistes i reaccionàries d’ extrema dreta, que com veiem, avancen a marxes forçades. El PCPC i la J-PCPC alertem al conjunt dels treballadors i treballadores del perill que suposa la regressió dels drets democràtics, socials i laborals que comporta la regressió democràtica de l’Estat Espanyol, i així mateix, alertem de la regressió democràtica que comporta el xoc de trens i la confrontació que impulsem, com a sortida al seu momentani fracàs, les forces polítiques que governen a Catalunya. Les recents declaracions de Quim Torra, cridant a la via eslovena, com les anteriors de Junqueras, cridant a la via kosovar, són un clar exemple d’aquesta confrontació a la que ens volen portar.

Davant això, el PCPC i la J-PCPC fem una crida a participar a les mobilitzacions amb una consigna classista, de defensa de les llibertats democràtiques, per la llibertat dels presos polítics, per l’autodeterminació i per la unitat d’acció obrera i popular amb la resta de pobles de l’Estat Espanyol per fer caure la Monarquia i la seva Constitució burgesa de 1978.

Comitè Executiu del PCPC i la J-PCPC.

Dissabte 01 de desembre, el Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC) va celebrar el darrer acte d’homenatge al bicentenari de Marx d’aquest 2018.

A l’Ateneu Popular 1r de Maig es va representar l’obra de teatre Un fantasma recorre Europa, a càrrec del Grup de Teatre Ramon Casanellas, dirigida per Maria Donoso (Actriu i Directora d’Arts Escèniques), escrita per Xavier Padullés (Professor de l’Institut del Teatre i Doctor en Història) i coordinada per l’activista cultural Vicenç Armero.

Un fantasma recorre Europa s’inicia precisament amb aquesta famosa frase del Manifest Comunista de Karl Marx (document encarregat per la Lliga Comunista al barbut de Tréveris) iniciant així un periple que no es tanca en un principi ni en un final dramatúrgic.

L’èxit de la representació va ser total. D’una banda, l’actuació, la direcció i la dramatúrgia van ser impecables; la posada en escena, neta i senzilla. El missatge que va despendre l’obra, clar i meridià. El repàs a la teoria i pràctica marxista, les contradiccions dels processos revolucionaris, l’humor, la ironia i, a voltes el sarcasme amb el qual els 7 actors i actrius ens van sorprendre, no va deixar ningú indiferent, i fins i tot, es va assolir el seu poc amagat objectiu d’engrescar al públic a participar d’alguna manera a l’espectacle.

Talls de vídeos, d’anuncis de la TV, música i el·lipsis temporals....en 45 minuts es va aconseguir posar de manifest la gènesi, vigència i pràctica del pensament marxista, tant en el mateix Marx com els seus hereus i successors: Lenin, Alexandra Kollontai, Rosa Luxemburg, Gramsci o Shankara, per posar exemples concrets, van ser presents...”no hi ha teoria sense praxi i viceversa”.

També val a dir que després de la representació, es va fer una breu ressenya del com i per què de l’obra, explicant Xavier Padullés i Vicenç Armero que “la intenció de la mateixa es remoure consciències i tornar a presentar cultura i art al servei de la classe obrera, al servei de la Revolució socialista que s’ha d’organitzar”. Per tant, aquest grup de teatre es va posar i es posarà “al servei del Partit Comunista, dels marxistes-leninistes catalans que sou el PCPC i la seva Joventut”.

Amb una intervenció final del Secretari General del PCPC, Enric Lloret, es va fer un petit homenatge a la Directora, Maria Donoso, al dramaturg Xavier Padullés i al coordinador Vicenç Armero.

Enric Lloret aprofità el moment per reivindicar la vigència de Marx, tal i com l’espectacle havia mostrat; a organitzar-se i organitzar la classe obrera i els sectors populars en assemblees on tothom hi pugui dir la seva i posar en pràctica els acords presos, oferint espais organitzatius i debat ideològic als treballadors i treballadores per tal de seguir la “guia per a l’acció” que és el marxisme segons Lenin.

Es va reivindicar el 1917, del qual es compleix en aquestes dates el 101 aniversari.Es va fer una forta defensa dels avenços socials i polítics dels països socialistes, especialment la URSS, que va ser capaç d’establir el dret d’avortament el 1920, enviar la primera dona a l’espai i també el primer home, que va tenir la primera dona ministra de la història (A. Kollontai), dotar de seguretat social, feina fixa, estudis universal gratuïts, llar, drets laborals i transport a tot el poble...quan tan sols uns anys abans, al 1917 era un país semi feudal i semi colonitzat a les ciutats industrials per potències estrangeres, que va patir una guerra civil impulsada pel feixisme i la reacció capitalista i posteriorment una invasió nazi amb 20 milions de soviètics morts a la segona guerra mundial.

El far d’octubre també va guiar la República espanyola en alguns aspectes, sobretot a l’entorn del PCE i del PSUC. I es va recordar que la URSS va ser l’únic país del món en ajudar a l’Espanya antifeixista i democràtica, seguint les instruccions de la teoria del Front Popular llençada per Dimitrov a la Komintern.

Cal ressenyar, finalment, la enorme acceptació d’aquesta jornada proposada pel PCPC. Més de 125 persones van deixar petita la sala d’actes de l’Ateneu Popular 1r de Maig, fent d’aquest dia també un èxit total de públic.

Seguim a la lluita pel socialisme!

Seguim organitzant el demà!

Àrea de Moviment Popular del PCPC

02/12/2018

Página 1 de 5