Des del Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC) volem manifestar el nostre posicionament davant el referèndum de l’1 d´Octubre, punt culminant del “Procés”:

– Considerem que l’actual règim capitalista, hereu del feixisme imposat per les armes fruit del cop d’Estat del 1936, i succeït de manera automàtica amb formes “democràtiques” amb la Transició i la Constitució monàrquica-burgesa de 1978, no és en cap manera una democràcia popular. Ans al contrari, és una dictadura capitalista amb formalitats burgeses.

– Considerem que l’Estat de les Autonomies sorgit del Pacte de la Transició mai va acabar de satisfer als pobles i les nacionalitats de l’Estat. Només va servir per delimitar marcs d’explotació per a les burgesies locals, principalment les oligarquies autonòmiques. Per exemple, a Catalunya, les famoses 300 famílies.

– Considerem que Catalunya és una nació, i com a tal, ha de comptar amb els seus instruments d’autogovern, que s’ha de dotar d’ells, i no es poden violar les formalitats democràtiques. Els i les comunistes del PCPC sempre hem defensat el dret a l’autodeterminació dels pobles, i concretament els i les comunistes catalans, el dret a l’autodeterminació del poble català. Aquest dret, de caràcter inalienable, té una base estrictament democràtica, i per tant, no està subjecte a restriccions.

– Considerem que l’actual “procés” és un projecte encapçalat per una part majoritària de l’oligarquia catalana en aliança amb altres sectors burgesos, i que correspon als interessos d’aquest sectors la recerca insaciable d’un marc d’explotació propi, un Estat propi, regit per les lleis del mercat capitalista. A manera d’exemple, les reiterades apostes de grans grups mediàtics locals privats i dels públics, amb la seva retòrica nacionalista (que ens recorda el romanticisme del segle XIX i els seus derivats litúrgics); el posicionament de bona part de les associacions d’empresaris, gremials i patronals, així com l’ús descarat i evident de mitges veritats i grans mentides justificatives d’un procés on no totes les opcions possibles són al llistat d’opcions al molt anomenat “referèndum “.

– Considerem un insult a l’actualitat i també a la memòria històrica dels pobles d’Espanya, i en especial a la seva classe obrera, que des de suposades esquerres catalanes i en especial, independentistes, s’identifiqui reiteradament “Espanya” amb “feixisme”, així com “Catalunya” amb “llibertat i progrés”, oblidant que la lluita de classes és global i que és el principal eix on els treballadors i treballadores hem de lluitar contra tota forma d’opressió i explotació. L’Estat no és un fi en si mateix, és un arma de dominació d’una classe sobre l’altra.

– Considerem, així mateix, que la República és necessària, i que interessadament, per tots els partits polítics amb representació institucional, des de la “dreta” fins “l’esquerra anticapitalista”, amb honroses excepcions, com la del PCPE, s’amaga, s’oblida, s’elimina, tant a Espanya com a Catalunya, de la memòria i projecte polític que se’n deriva del període de la IIª República. La IIª República és el fil conductor de la memòria col.lectiva d’aquest país anomenat Catalunya (i d’Espanya), màxim moment de ruptura contemporània amb l’oligarquia monàrquica, terratinent, eclesial i de les potències imperialistes europees.

– Considerem absolutament necessari recuperar l’espai polític, treballant dur per fer-ho amb la classe obrera al capdavant, de vertebrar una República Catalana Socialista que es relacioni lliurement amb la resta de pobles de l’Estat i del món, en termes d’igualtat i sobirania reals. Una República que els comunistes del PCPC considerem ha d’estar confederada amb al resta de la classe obrera de l’Estat espanyol. La nostra proposta a la classe obrera i sectors populars és el de construir una República Socialista de caràcter confederal, basat en la unió lliure de pobles lliures. Aquesta proposta no entra en contradicció amb l’exercici d’un dret democràtic com el d’autodeterminació, i reconeixem el dret del poble català com a subjecte polític a escollir quin ha de ser el seu estatut polític. Entenem que el poble català té el dret inclús de proclamar la seva independència si aquest és el desig majoritari i al mateix temps diem que una Catalunya independent hauria de tenir el dret des de la seva llibertat a confederar-se amb el conjunt de pobles i nacions de l’Estat si aquest fos la seva decisió.

– Considerem que el Referèndum és una trampa. Una trampa que imposa l’Estat Espanyol i una trampa de l’oligarquia catalana que ens vol fer caure en contradicció a la classe treballadora catalana. Qui es pot negar a un dret formalment democràtic com es votar? Això no se’ns escapa als comunistes del PCPC. Però el referèndum arriba amb les cartes marcades: el projecte oligàrquic català és un mercat intern i extern de capitals per desenvolupar l’explotació de l’home per l’home. El mercat espanyol i la seva dependència estatal ja no els hi és rellevant.

– Considerem que la pregunta no deixa lloc a dubtes. Els i les comunistes del PCPC volem una República Catalana que des de la nostra fundació ve als Estatuts, i hem reclamat pràcticament sols al desert: principi de confederalitat. Però la República de Mas, Puigdemont, Junqueras, Rigau i Forcadell és la de les bombes de l’OTAN i la de dependre de la Unió Europea. La del turisme massiu, la de l’especulació i la de ser un paradís fiscal com Andorra o Suïssa sota la tutela del Banc Central Europeu. A manera d’exemple, les aliances amb EEUU, Israel i altres països poc amics de la “democràcia” i la sobirania, que s’estan fent via Romeva i via ambaixades, són indicatius del grau de sobiranisme que te la burgesia local.

– Cal esmentar també el gran enfrontament entre les dues oligarquies (catalana i espanyola) al voltant dels interessos sobre la qüestió del corredor del Mediterrani. En aquest debat de confrontació estan implicats altres països com França i Espanya. El traçat definitiu per on han de passar el gran volum de mercaderies és un debat que confronta a les diferents burgesies i on es pretén hipòcritament involucrar a la classe obrera catalana i espanyola com si fos part beneficiària de tot això.

– Els comunistes del PCPC i J-PCPC denunciem les pretensions del govern de la burgesia catalana de crear un exèrcit català sota la direcció de l’OTAN. Cal recordar que el poble català va dir NO A L’OTAN l’any 1986. Això va ser una decisió legítima del poble català que no li agrada recordar ni a la burgesia catalana ni a la burgesia espanyola. La guerra és sempre un bon negoci per les diferents burgesies que recolzen la fabricació i venda d’armes. Davant del circ que han muntat i estan muntant (amb motiu dels atemptats a Barcelona i Cambrils), tant la burgesia i govern català com burgesia i govern espanyolista, cal destacar que cap d’ells qüestiona veritablement ni el perquè d’aquesta desgràcia, ni el paper que ells han tingut i continuen tenint en aquest context bèl·lic i pugna imperialista, ni per suposat es preocupen pel poble ja sigui català o espanyol. Simplement han utilitzat aquesta catàstrofe per continuar la seva pugna de poders entre burgesies, fent atacs i crítiques poc constructives, aconseguint augmentar l’alarma social, el racisme, xenofòbia.. i poder augmentar els seus beneficis econòmics, l’explotació de la classe treballadora en nom de la “lluita contra el terrorisme”. Els atemptats a Catalunya s’han instrumentalitzat per tal de condicionar el resultat del referèndum. En aquest cas cal destacar que tots defensen l’OTAN i el suport als suposats moviment d’oposició democràtica (quan realment eren grups jihadistes de caràcter islamofeixista) a Líbia, Iemen, Iraq, Síria.. Cal recordar les magnífiques relacions de la burgesia catalana amb l’Estat Sionista/Feixista d’Israel que massacra diàriament al poble palestí. Fou precisament el Mossad israelià qui va formar a molts efectius dels Mossos d’Esquadra. Israel, a l’igual que EEUU, Emirats Àrabs, Unió Europea han donat i donen suport al Jihadisme per desestabilitzar països i d’aquesta manera poder-se apropiar dels seus recursos naturals aprofitant el caos. L’Estat islàmic aconsegueix diners i armes gràcies a la venda del petroli robats als seus governs i pobles legítims.

– Denunciem que amb el debat sobre el referèndum les burgesies espanyola i catalana han aconseguit eliminar altres debats fonamentals on els treballadors i treballadores ens juguem els nostres drets bàsics. Treball, vivenda, salut, la pau.. Amb els seus potents mitjans mediàtics les diferents burgesies han aconseguit que es deixi de parlar de tot això i conseqüentment de qualsevol possibilitat de protesta o mobilització social sobre els problemes reals del conjunt de la classe obrera i altres sectors populars a Catalunya i la restat de l’Estat.

– I finalment, per tant, considerem que hem de participar. Hem de mantenir la formalitat democràtica i rebutjar tant a l’oligarquia espanyola com els seus lacais hereus del règim del 78 i a l’oligarquia catalana. Per això, cridem a participar a la classe obrera catalana a votar l’1 d’octubre, demanant el VOT NUL. El PCPC i les J-PCPC cridem a la classe obrera i els sectors populars a organitzar-se contra el sistema d’explotació capitalista. Al mateix temps cridem a defensar el Poder Obrer, el Socialisme-Comunisme i el dret a l’autodeterminació. Cal acudir massivament a les urnes, però amb un vot de protesta en forma de VOT NUL amb les següents consignes:

PER UNA REPÚBLICA SOCIALISTA DE CARÀCTER CONFEDERAL.
PER UNA REPÚBLICA CATALANA FORA DE l´IMPERIALISME: SORTIDA DE L’OTAN, LA UE I L’FMI!

Comitè Executiu del Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC)

Los y las comunistas siempre hemos defendido el derecho a la autodeterminación de los pueblos, y concretamente el derecho a la autodeterminación del pueblo catalán. Derecho inalienable y democrático, y por tanto, no sujeto a restricciones.

Ningún proceso político y social es ajeno a la lucha de clases, el proceso independentista catalán tampoco. El independentismo, a pesar de tener el apoyo de amplias masas populares y trabajadoras, en su elaboración del proceso soberanista responde a los intereses objetivos de la fracción dominante de la burguesía catalana. Lo mismo podemos decir del bloque unionista respecto la oligarquía central. La burguesía catalana apuesta por el Eje del Mediterráneo (para conectar Europa con África), mientras la burguesía centralista apoya el Eje Central (que pase por Bilbao, Madrid y Sevilla, en lugar de la costa).

El proyecto independentista catalán se basa en la formulación de un proceso constituyente que lleva indudablemente a Cataluña a su integración en las estructuras imperialistas de la Unión Europea y la OTAN. Estructuras imperialistas enemigas de los pueblos y de la humanidad.
Las fuerzas unionistas representan el proyecto del régimen monárquico del 78, heredero directo de la dictadura fascista e igualmente comprometido con el imperialismo europeo y atlantista.

Las terceras vías, y concretamente las representadas por la nueva socialdemocracia de PODEMOS y los Comunes, sólo plantean una regeneración del capitalismo español y catalán sin cuestionar las bases del sistema ni los pilares fundamentales sobre el que se sustenta (monarquía, UE y OTAN).

Se asume el hecho de que nunca se presentará por parte del Gobierno español ni catalán una propuesta real de Referéndum para la autodeterminación de los pueblos. En este sentido no nos podemos posicionar ni a favor del SI ni a favor del NO. Ambos gobiernos defienden a la OTAN, el Euro y la Unión Europea. Ningún gobierno defiende la soberanía ni de Cataluña ni la del Estado Español. Ninguno de estos gobiernos burgueses defiende los intereses de la clase obrera y los sectores populares. Todos los caminos llevan a la misma salida: capitalismo, dictadura de la burguesía e imperialismo.

Los y las comunistas catalanes no podemos llamar a la clase obrera a seguir ningún camino ajeno a sus intereses objetivos, que no son otros que la conquista del poder obrero y la salida inmediata de las estructuras imperialistas, para construir un nuevo marco de relaciones fraternales con el resto de pueblos del mundo basado en el respeto a la soberanía.

Nuestra propuesta a la clase obrera y sectores populares es la de construir una República Socialista de carácter confederal, basada en la unión libre de pueblos. Esta propuesta no entra en contradicción con el ejercicio de un derecho democrático como el de autodeterminación. Entendemos que el pueblo catalán tiene el derecho incluso de proclamar su independencia, si éste es el deseo mayoritario, y al mismo tiempo decimos que una Cataluña independiente debería tener el derecho a confederarse con el conjunto de pueblos y naciones del Estado si ésta fuera su decisión.

Los y las comunistas del PCPC y J-PCPC, no podemos llamar a la clase obrera y los sectores populares catalanes a que sigan banderas que le son ajenas, tampoco le podemos decir que renuncie a ejercer un derecho que le es inalienable como pueblo. La clase obrera no ganará nada con las diversas propuestas de modelo de Estado que ofrece la burguesía española y catalana. La única salida es la Revolución. Por el Poder Obrero y el Socialismo-Comunismo.

El PCPC y J-PCPC llamamos a la clase obrera catalana y los sectores populares a defender sus intereses como clase oprimida y recuperar su espacio político. Llamamos a la clase obrera y los sectores populares a organizarse contra el sistema de explotación capitalista. Al mismo tiempo llamamos a defender el derecho a la autodeterminación y acudir masivamente a las urnas, pero pedimos un voto de protesta en forma de VOTO NULO con una papeleta con las siguientes consignas:

POR UNA REPÚBLICA SOCIALISTA DE CARÁCTER CONFEDERAL!

¡POR UNA REPÚBLICA CATALANA FUERA DEL IMPERIALISMO: SALIDA DE LA OTAN, DE LA UE I DEL FMI!

El Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC), partit nacional i de classe, i la Joventut del PCPC (J-PCPC), davant els esdeveniments que s’estan produint a dia d’avui, 20/09/2017, volem manifestar el següent:

  • El règim monàrquic burgés heretat del tardo feixisme, i continuat fins avui en forma de falsa democràcia arran de la Constitució del 78 a l’Estat Espanyol està totalment esgotat, i davant el trencament i la ruptura iniciada per una part majoritària de la burgesia catalana, només sap respondre amb repressió i atacs als drets més bàsics i elementals del conjunt dels catalans i catalanes.
  • Al voltant del dret d’autodeterminació no hi ha debat possible: s’exerceix.
  • Catalunya té dret legítim a decidir el seu futur, inclús la seva independència si així ho creu convenient.
  • El PCPC i la J-PCPC està i estarà defensant les llibertats col·lectives, i crida a la població catalana, en especial a la classe treballadora a defensar els drets socials. El dret a participar, a reunir-se, a manifestar-se, a expressar llurs opinions i posicionaments de forma lliure. Cridem a participar de les mobilitzacions que es convoquin. Cridem i animem al conjunt dels treballadors i treballadores de Catalunya a participar de tota manifestació i /o convocatòria que vagi dirigida en aquest sentit. Tanmateix animem a la classe treballadora a participar del referèndum convocat pel dia 1 d’Octubre, per tal de mostrar el rebuig popular a les reactives i reaccionàries maniobres de l’oligarquia burgesa espanyola gestionada pel Govern del PP.
  • No obstant, el PCPC i la J-PCPC seguim defensant i manifestant que el futur de la classe obrera no passa per una República inserida dins la UE, l’FMI i l’OTAN, màxims exponents de la guerra, la barbàrie, l’explotació i la misèria de la classe treballadora a nivell nacional i internacional. El PCPC segueix defensant i defensarà la República Catalana dels treballadors i treballadores, la República Socialista i de caràcter confederal.
  • El PCPC i la J-PCPC denunciem el caràcter totalment antiprogressista, per no dir obertament reaccionari, dels partits de la suposada esquerra espanyola, reformista i venuda al règim del 78, que van firmar, com els nacionalistes de la dreta catalana i basca -per cert-, el pacte de la Transició i els pactes de la Moncloa. En especial, la posició timorata i covarda d’IU, ICV i Podemos i els seus aliats, que han estat en tot moment incapaços de plantejar un procés rupturista, republicà i dialèctic que impliqués la resolució del conflicte nacional de l’Estat. En aquest sentit, afirmem que l’abandonament de qualsevol posició ja no de classe, sinó de reformes estructurals que impliquin la ruptura amb l’oligarquia (OTAN, UE, Monarquia) és un fet. Un fet lamentable que en l’actual procés desenvolupat a Catalunya entorn la qüestió nacional posa en evidència les misèries ideològiques, la buidor dels plantejaments d’aquests partits que finalment, acaben per abraçar la Monarquia.

El PCPC fa una crida a la classe obrera a organitzar una resposta social contundent davant la repressió social: és necessària la Vaga General i l’acumulació de forces cap a la República dels treballadors i treballadores!

Comitè Executiu del PCPC, 20/9/2017

El Casal de “Amistad con Cuba de Lleida”, cada martes primero de mes,  sale con una pancarta y octavillas para repartir,  delante del Ayuntamiento de Lleida  denunciando las guerras  imperialistas, también  participa el PCPC, PCPE y otras organizaciones. En esta lucha no pararemos hasta terminar con todas las guerras en el mundo.

Viva la lucha internacionalista de los pueblos.   ¡HASTA LA VICTORIA SIEMPRE!

El Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC) i la seva Joventut (J-PCPC) saludem calurosament a l´ heroic poble cubà i al seu govern revolucionari amb motiu de la celebració del 26 de julio.

L´assalt de les casernes  del Moncada i Carlos Manuel de Céspedes van servir de fita a una de les majors gestes que un poble pot emprendre: la de la seva emancipació. I el poble cubà, experimentant ja en batalles alliberadores anteriors, va complir exemplarment amb aquest objectiu i el segueix complint actualment, doncs encara té que fer front a un criminal bloqueig econòmic, comercial i financer imposat per la major potència imperialista, els EEUU, des de 1959.

Aquest 26 de juliol ha de tenir una significació especial, doncs és el primer que es celebra sense la presència física del Comandant Fidel Castro . No obstant, el seu pensament està més viu que mai, doncs la Revolució Cubana és obra seva i és aquesta Revolució la que fa que una illa a noranta milles de l´imperi s´elevi com un far per a la classe obrera internacional.

Una Revolució que es distingeix per les enormes conquestes socials per part del poble cubà, per l´exèrcit de metges que s´escampa per diversos països i árees de catàstrofes, pel seu internacionalisme proletari.

Els i les comunistes del PCPC i de la seva Joventut ens reafirmem en aquesta efemèride en el nostre suport a la Revolució Socialista de Cuba.

26 de Juliol a Catalunya

El Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC) hem participat en la Festa del 26 de Juliol organitzada per Defensem Cuba a Rubí que es va realitzar el dia 22 de Juliol.

 L´acte va comptar amb la presència de Pedro Trigo, integrant del comandament que va assaltar la caserna del Moncada on un del seus germans va caure assassinat. Igualment cal destacar la presència dels cònsols dels països de l´ALBA: Cuba, Veneçuela, Nicaràgua i l´Equador. També va participar l´ambaixador de la República de Nicaràgua Carlos Antonio Midence.

La xerrada va tractar sobre la figura del Comandant Fidel Castro que va ser abordada des de vàries perspectives com la que va desenvolupar Gustavo de la Torre, membre de l´Associació de Cubans a Catalunya i altres membres de Defensem Cuba. La vessant humana, com a guerriller, com a constructor d´utopies, com internacionalista i com a dirigent revolucionari, fou explicada pels diversos ponents.

El Cònsol de Cuba, Fabio Álvarez  va reivindicar la vigència del pensament de Fidel i de la Revolució Cubana. Va denunciar el bloqueig genocida que els EEUU mantenen contra Cuba i l´ocupació militar del centre de detenció il.legal i de tortura en el territori ocupat per la Base ianqui de Guantánamo .

Seguidament el cònsol de  Veneçuela Ricardo Capella va agrair les mostres de solidaritat amb el seu poble i amb la Revolució Bolivariana i va denunciar l´ intent de cop d´estat permanent de l´anomenada "oposición" , amb suport estranger.

El Cònsol de l´Equador, Luis Valenzuela va explicar el difícil moment en que es troben els processos progressistes a l´ Amèrica Llatina i va manifestar el seu convenciment, que a l´igual que la Revolució cubana va resistir i avançar  en les conquestes socials, Equador resistirà , a l´igual que Veneçuela i els països de l´Alba.

L´Ambaixador de Nicaràgua, Carlos Antonio Midence, va reivindicar la Revolució Sandinista i els  processos d´integració llatinoamericans, agraïnt l´ oportunitat que el moviment de solidaritat li va oferir.

Al final, es va llegir una declaració de Defensem Cuba en suport i solidaritat amb la Revolució Bolivariana, una altra en solidaritat amb la companya Belén Montes, presonera als EEUU. Tanmateix es va llegir un manifest del Comitè Europeu de Solidaritat amb la Revolució Sandinista.

La Festa va seguir amb la lectura de poemes, cançons revolucionaries i un sopar cubà per més de 200 persones. L´acte va finalitzar amb un concert de música a càrrec del grup Angelitos Negros.

Sempre es 26!

(Entrant a defensemcuba.blogspot.com hi ha la crònica complerta de Defensem Cuba).

26 de Juliol  a Cuba

A Pinar del Rio va tenir lloc l´acte central per la celebració del Dia de la Rebel.lia Nacional. En el discurs del Vicepresident de Cuba José Ramon Machado Ventura, històric dirigent de la Revolució va assegurar que el rumb de la Revolución està traçat, comptem amb documents programàtics que fixen  l´abast dels canvis que continuarem amb l´objectiu d´aconseguir un socialisme pròsper i sostenible.

Va recordar que en aquest 64 aniversari de l´assalt a les casernes del Moncada i Carlos Manuel de Céspedes és el primer sense Fidel Castro però no per això no ha deixat d´estar present la seva imatge, la seva obra i el seu exemple.

Machado Ventura va donar diverses xifres  sobre els gran èxits socials: salut, educació.. que ha aportat la Revolució Cubana a la província de Pinar del Rio (que havia estat la ventafocs de Cuba.).

Al referir-se a Veneçuela, i encara que no ho va mencionar expressant, Machado Ventura va al.ludir a una notícia publicada des de Miami al diari Financial Times arran de la visita a Cuba del presidente de Colòmbia, Juan Manuel Santos, suposadament per proposar al seu homòleg Raúl Castro mediar en aquest país. Machado Va afirmar que Cuba mai ha fet ni farà cap ingerència en els assumptes interns de cap país i en conseqüència demanava el respecte al poble de Veneçuela, a les decisions del seu govern legítim  i a la sobirania de la nació.

Segons Machado Ventura, aquesta situació és una "guerra no convencional" a la que s´ha sumat el Govern del president dels EEUU, Donald Trump, a l´amenaçar amb sancions econòmiques unilaterals al Govern de Maduro,  proposta que compta amb el "menyspreable" suport del secretari general de l´ OEA, Luis Almagro.

"Qui intenten des de l´exterior donar lliçons de democràcia i drets humans mentres alenten a la violència colpista i el terrorisme tenen que treure les seves mans d´aquesta ", va asseverar Machado Ventura en el seu discurs en l´ acte, al que van assistir uns 10.000 convidats, entre ells el Presidente Raul Castro, que no va intervenir.

(Es pot veure el discurs complert de Machado Ventura en video a Granma.cu)

 

PCPC

 

 

 

 

 

El pasado 31 de mayo miembros del PCPE de Huesca junto al PCPC de Cataluña y otras organizaciones participamos en la concentración delante del Consulado de Venezuela en Barcelona dando nuestro apoyo a la revolucion Bolivariana con su presidente Nicolás Maduro Moros, obrero elegido por el pueblo.

¡Toda nuestra solidaridad internacionalista a los pueblos que están en guerra o amenazados por el capitalismo, el imperialismo y el fascismo como Siria, Ucrania, Palestina, Sahara, Cuba...

 

 

 

El Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC) denunciem el fet que l´Ajuntament de Santa Coloma ens hagi denegat la possibilitat de fer cap acte de Corea als centres cívics existents a la ciutat. El dia 18 de Maig se,ns va donar la confirmació de poder fer al Centre Cívic " Can Mariner "la xerrada "Corea del Nord davant l´amenaça imperialista". Des d´aquest mateix centre se´ns va sugerir fer-la al Centre d´Art Contemporani "Can Sisteré" (darrera de l´Ajuntament) perquè lo més segur que el ponent principal (Alejandro Cao de Benós)  "desbordaria l´aforament" de "Can Mariner". A Can Sisteré se´ns va confirmar que pel dimarts 6 de Juny a les 18.30 h no hi hauria cap problema per fer-la perquè estava lliure la sala d´actes i per això el PCPC va tramitar nova instància formalment a l´Ajuntament. Dimarts 30/5 se´ns denega Can Sisteré i el 2/6 se,ns denega fer-ho també a Can Mariner amb la falsa excusa de que hi havien altres activitats programades. Tot mentida! Inclús se´ns va negar a sortir a l´agenda del butlletí setmanal de l´Ajuntament "perquè ho organitzava un partit políti". Tampoc ho van voler publicar com únicament com a KFA que era l´altra entitat organitzadora.

El Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC) denunciem aquesta decisió política de l´Alcaldia i del grupmunicipal del PSC. S´ha posat de manifest la seva poca honradesa i manca d´ètica agreujat per la negació a darrera hora d´aquests espais públics que manté la ciutadania i que tenen que estar al servei de les entitats socials i del poble.

Davant d´aquesta situació hem decidit mantenir la celebració d´aquest acte a la Seu Central del PCPC (c/Balldovina, 28. baixos. Santa Coloma) el proper dimarts 6 de Juny a les 18.30h.

 

 

 

El PCPC i la KFA organitzem pel proper dimarts 6 de Juny (18.30h) la xerrada "Corea del Nort davant l´amenaça imperialista" que vindrà a càrrec d´Alejandro Cao de Benós, President de la KFA. El lloc on farem l´acte serà al Centre Cívic "Can Mariner " (Plaça Xavier Valls. A 6 minuts del metro L1 i a 5 minuts del metro L9. Santa Coloma).

 

 

El Partit Comunista del poble de Catalunya (PCPC) i la Joventut del PCPC, organitzacions cofundadores de la Plataforma Unitària i Popular contra la Guerra i l’OTAN, convidem a tota la seva militància, simpatitzants i amics, així com a la classe treballadora de Catalunya, a participar de la concentració en defensa de la sobirania de Veneçuela convocada per aquesta Plataforma el proper dia 31 de maig, a les 19:30h a la Plaça Urquinaona, 6, de Barcelona (a les portes del Consolat Veneçolà).

En aquests temps, on la crisi sistèmica del capitalisme obliga a aquest a ser cada cop més agressiu, més guerrer per tal de recuperar la seva quota de beneficis perduda els darrers 9 anys, els pobles del món, amb la seva classe treballadora al capdavant, hem de ser solidaris amb aquells pobles agredits per la bèstia imperialista. La classe obrera d’arreu del Planeta té l’arma més poderosa per colpejar el capitalisme imperialista i les seves estructures i argúcies de dominació i sotmetiment: l’internacionalisme proletari i la solidaritat internacionalista.

Molts són els fronts oberts per l’imperialisme nord-americà en decadència: Síria, Líbia, Iraq, Iemen, l’eterna agredida i l’eterna resistent Palestina, Ucraïna…i moltes són les resistències que els pobles ofereixen a la dominació imperial.

Mitjançant el braç armat de l’imperialisme ianqui (l’OTAN), conjuntament amb el seu vassall, la Unió Europea (UE), cerquen el control i domini de territoris mitjançant diferents mètodes, ja sigui l’agressió militar directa (cas de Líbia), la indirecta (Iemen) o una combinació d’ambdues (Síria). Aquests controls i dominis, imposant als territoris conquerits Governs titelles al servei de les grans empreses i la banca dels països imperialistes, demostren com una gran mentida el pretext d’exportar la Pau i la Democràcia als pobles colonitzats. En realitat es cerca el control dels recursos naturals (gas i petroli, per exemple), de la seva distribució efectiva en règim monopolístic, de l’explotació de mà d’obra barata i d’apropiació de tots els bens, serveis i centres de producció principals (mines, fàbriques, hospitals, producció energètica, terres i cultius, siderúrgiques i drassanes, carreteres, vehicles i servei de transport, reconstrucció d’infraestructures…). Deia Lenin que tota guerra imperialista té un objectiu econòmic. Aquesta afirmació, 100 anys després de la Revolució Socialista russa, no pot ser més certa.

Veneçuela no és un cas aïllat. Des de ja abans del cop d’estat contra Chávez, al 2002, EEUU i la UE ja han provat tot tipus d’intervencions indirectes per fer caure el model “chavista”. El model “chavista” consisteix en la implementació de polítiques econòmiques i socials de caire socialdemòcrata, patriòtic, profundament antiimperialista i amb un ampli programa de desenvolupament social, que incloïa, entre d’altres sectors bàsics la nacionalització del petroli (és un gran productor i forma part de l’OPEP) i de certes empreses de construcció així com la creació d’mpereses distribuïdores públiques d’alimentació i sanitat. Entre altres punts forts tenim el desenvolupament d’estructures socials i polítiques progressistes, la creació d’un pol antiimperialista continental que fa front a les oligarquies “vendepatrias” i a les oligarquies nord-americanes.

Aquestes intervencions assessorades i promocionades per EEUU i la UE, en connivència amb i executades per la oligarquia benestant ultradretana veneçolana, consisteixen en “guarimbes” (disturbis), violència generalitzada, saquejos, atacs a institucions i organitzacions socials, intents de Cop d’Estat, “block-outs” (blocatges) patronals que provoquen manca de subministrament de bens bàsics als mercats i carències greus; repressió sindical i inclús, assassinats de líders sindicals i camperols per braços paramilitars de les organitzacions patronals.

Des del Partit i la Joventut del PCPC, insistim en que els processos rupturistes engegats a Amèrica Llatina han de ser defensats des de l’antiimperialisme, des de l’òptica marxista-leninista, la qual reconeix, respecta i promou la sobirania dels pobles i el dret a la legítima defensa envers l’agressor.

El PCPC i la Joventut del Partit afirmem que Veneçuela no està sola, que Veneçuela no es toca, alhora que entenem que el procés rupturista veneçolà s’ha de transformar en un procés revolucionari dirigit per la classe obrera i els camperols, per tal de revertir l’ordre burgès, que apliqui immediatament mesures contundents com la nacionalització i socialització dels principals sectors estratègics de l’economia i el poder polític, amb la finalitat d’assegurar l’abastiment del poble i el control efectiu dels recursos, arrabassant-los de les mans dels oligarques i terratinents. Serà així com Veneçuela podrà deslliurar-se definitivament del jou imperialista, del jou dictatorial de la classe burgesa, i transformar-se en un país lliure d’explotació i opressió: en un Estat Socialista.

31 de maig, a les 19:30h a la Plaça Urquinaona, 6, de Barcelona (a les portes del Consolat Veneçolà): VENEÇULA NO ESTÀ SOLA, VENEÇUELA NO ES TOCA!

Partit Comunista del Poble de Catalunya

 

“(…) La particularidad fundamental del capitalismo moderno consiste en la dominación de las asociaciones monopolistas de los grandes empresarios. Dichos monopolios adquieren la máxima solidez cuando reúnen en sus manos todas las fuentes de materias primas, y ya hemos visto con qué furor los grupos internacionales de capitalistas dirigen sus esfuerzos a arrebatar al adversario toda posibilidad de competencia, a acaparar, por ejemplo, las tierras que contienen mineral de hierro, los yacimientos de petróleo, etc. La posesión de colonias es lo único que garantiza de una manera completa el éxito del monopolio contra todas las contingencias de la lucha con el adversario, sin excluir la de que el adversario desee defenderse por medio de una ley sobre el monopolio de Estado. Cuanto más adelantado se halla el desarrollo del capitalismo, cuanto con mayor agudeza se siente la insuficiencia de materias primas, cuanto más dura es la competencia y la caza de las fuentes de materias primas en todo el mundo, tanto más encarnizada es la lucha por la adquisición de colonias”.

Lenin. El imperialismo, fase superior del capitalisme (1917)

 

 

El Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC) quiere hacer pública una primera valoración de la jornada de ayer, 1 de mayo, día internacional de la clase obrera.

El PCPC salió a las calles catalanas este 1º de Mayo a reivindicar, a denunciar, a protestar y llamar a la organización a la clase trabajadora entorno a un programa de lucha, un programa táctico y estratégico rupturista y revolucionario.

Este 1º de mayo venía especialmente marcado por la agudización de la explotación que sufre la clase trabajadora catalana, una explotación atroz que fomentan las patronales autóctonas, españolas y europeas, inoculada por las gestorías legales llamadas Gobiernos. A esta explotación concreta se le une su inseparable aliada la opresión, que, bajo la adormidera de la alienación, permite reprimir, ocultar e intentar acallar cualquier tipo de protesta obrera.

Diferentes y sutiles formas de adormideras encontramos por doquier. Al placebo independentista que intenta reactivar una fracción de la oligarquía catalana y sus aliados (mediante la ANC, AMI y Ómnium, y sus expresiones políticas), se le une una progresiva desmovilización social perfectamente calculada que ejercen sindicatos y organizaciones de la nueva y la vieja socialdemocracia.

No es de extrañar pues, que existiendo las condiciones objetivas para un desarrollo organizativo de las fuerzas revolucionarias (o rupturistas), el patio estuviese este 1º de mayo en las convocatorias sindicales bastante tranquilo, calmado. Paz social, una forma moderna de la famosa “Pax Romana”. Tampoco extraña ya que no se oyese en estas convocatorias sindicales una sola mención expresa a la “clase trabajadora”, así como tampoco ni una sola llamada a la “Huelga General”. Tan solo se apelaba a los “trabajadores” y a los “ciudadanos” (sic) a “movilizarse de nuevo” si no se aceptaban tímidas reformas como “la Renta Ciudadana Garantizada” o un “aumento salarial del 3%”.

El Partit Comunista del Poble de Catalunya teníamos claro que, ante todas estas circunstancias, nuestro objetivo para este 1º de mayo no podía ser otro que acudir a estas convocatorias allá donde pudiéramos hacerlo con el discurso propio de los comunistas, con un discurso claro, legible, sintáctico y de clase, que nos permitiera llegar a cuantos más trabajadores mejor. Así mismo, estar presente de nuevo junto a los movimientos clasistas en los que participamos.

Este hecho se produjo en años anteriores sobretodo en Barcelona, donde participamos como Partido y junto a los compañeros y compañeras del Movimiento Popular de Sant Martí. Y paralelamente a esto, el PCPC debía hacer balance de estos meses de crecimiento orgánico y planificar el desarrollo de su campaña del “per què?”.

Estos 3 objetivos se han cumplido con creces.

Este año, el PCPC ha estado presente en Olot (Girona), Lleida, Amposta (Terres de l’Ebre-Tarragona), Tarragona y Barcelona, con más presencia, más organizada y más implicación en los movimientos obreros y populares de clase.

En Olot el, Partido, que ha conseguido incrementar su militancia y su entorno, acudió junto a los movimientos antidesahucios y sindicales en los que está muy activamente implicado, junto a la nueva célula de Figueres (Girona).

En Lleida el Partido participó nuevamente con un incremento militante cuantitativo, y muy especialmente, de jóvenes.

En Tortosa y Tarragona los comunistas participaron con bloque propio y en los bloques donde se ayuda a organizar a la clase: Comité de Pensionistas y sindicatos.

En Barcelona, además, fuimos capaces de organizar un acto político y festivo posterior a la manifestación, demostrando una gran capacidad de convocatoria tanto por la mañana como posteriormente en dicho acto. Varias decenas de militantes del PCPC-Barcelona se organizaron junto a otras decenas de simpatizantes y amigos del Partido en un bloque sólido, donde destacaban luchadores antidesahucios, sindicalistas, jubilados en lucha por las pensiones, militantes internacionalistas, antiimperialistas…en un ambiente combativo y a la ofensiva contra el capital, que exigía la Huelga General y la toma del Pdoer por la clase obrera con conciencia. Ya en el mismo bloque, varios simpatizantes y amigos se interesaron por el Partido.

Posteriormente, se realizó el “dinar de germanor”. Una sala de actos combativa y llena de comunistas y amigos de los comunistas escucharon las propuestas y primeras valoraciones de la Dirección del PCPC en Barcelona. Unas valoraciones positivas, pero no autocomplacientes; optimistas pero con prudencia… donde el PCPC se reafirmó, de nuevo, en su proyecto junto con su partido hermano del PCPE, su dirección (Comité Central) legítimamente escogida en su X Congreso, cuyo Secretario General es Carmelo Suárez, producto de la voluntad de sus bases.

Se expuso la necesidad de desarrollar la campaña central, fruto del trabajo en los frentes de masas; esta campaña centrada en aspectos concretos del robo, expolio, saqueo y guerra que sufre la clase obrera, tanto en su puesto de trabajo como en su vida cuotidiana, no nace por generación espontánea. Surge por la conexión, por la implicación de los comunistas en las batallas que ayuda a organizar para con su clase. Son la respuesta para lograr un efecto multiplicador que permita elevar conciencia de clase a conciencia revolucionaria y que esta a su vez genere más conciencia de clase.

Este 1º de mayo marca el camino de esta nueva etapa del PCPC. Un Partido humilde pero cada vez más fuerte; un partido sólido pero cada vez más estructurado; un Partido implicado en la creación y organización del Frente Obrero y Popular al Socialismo como herramienta encaminada a organizar la Revolución Socialista en Catalunya, en consonancia con el proyecto del PCPE en el Estado español.

 

Página 2 de 4