El Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC) acordó en su Comité Central del 16/12/2017 hacer un llamamiento para la abstención en las elecciones del 21 D. En este documento que presentamos haremos un recordatorio – para contextualizar nuestra posición - de los acontecimientos últimos relativos al desarrollo del llamado Procés constituyente sobre la Declaración Unilateral de Independencia (DUI) para la República Catalana; la intervención confrontada del Gobierno central del PP, con el apoyo y colaboración de – los llamados constitucionalistas - Ciudadanos y PSOE-PSC. En este sentido el Comité Central del PCPC,

MANIFIESTA:

I.- Ante los resultados electorales del pueblo de Catalunya, convocado a referéndum por el Gobierno legítimo de la Generalitat de Catalunya, el día 1º de Octubre de 2017, con el lema: “Voleu que Catalunya sigui un Estat independent en forma de República?; y ante los resultados de soporte de 2.044.038 votos afirmativos, el 90,18% de los participantes; el Gobierno del PP apoyado por los dos partidos antes mencionados, decreta la aplicación del artículo 155 de la Constitución española, invalidando las competencias del Govern de la Generalitat y de su Parlament.

Con esto la monarquía de los borbones, heredera del espíritu del 18 de Julio de 1936, Felipe VI emula al otro de su misma estirpe Felipe V, autor del Decreto de Nueva Planta de 1716.

II.- El Gobierno español, con la aplicación del artículo 155 de la Constitución española, que ha comportado la disolución del Parlament y la anulación del Govern representativo de Catalunya, elegido democráticamente en las urnas, intenta impedir por la vía de  la violencia la aplicación de los resultados del referéndum y el desarrollo de las disposiciones previstas en la ley de transitoriedad aprobada por el Parlament.

De inmediato, el golpe de Estado dado a Catalunya, como supone la aplicación del 155, representa un daño incalculable para el desarrollo educativo y cultural de nuestro país: paralización o anulación de los proyectos ya estudiados (Ej.dotación de 142 millones de euros para que la escuela sea más inclusiva en donde se contaba con el sostenimiento de comedores escolares para los hijos de las familias necesitadas). Asimismo las universidades han visto el impedimento de interlocutores para la continuidad de la reforma financiera, en lo que se estaba trabajando.

III.- Previamente a ello, en un intento de desactivar el eslogan popular “No Tenir Por”, el poder oligárquico central utiliza a las empresas del IBEX 35, receptoras de depredadores servidos por las puertas giratorias, para sembrar el terror en las fuerzas productivas de Catalunya y en su ciudadanía en general, invitando a los dueños de las finanzas y medios de producción, el abandono de sus sedes sociales, e instalarse en otros puntos de España a cambio de ventajas fiscales.

IV.- la judicialización del Procés por el fiscal del Estado, primero, recusado éste por el Parlamento español, ayuda a que el Gobierno de Rajoy decida el cerco a Catalunya, mediante la incautación de la Hacienda Pública de la Generalitat y la ocupación del Principado con los tanques de las fuerzas militares, aún acuarteladas, y fuerzas armadas de policía y guardia civil en efectivos superiores a los Mossos d’Esquadra; utilizadas para reprimir el derecho a decidir y la simple legitimidad de depositar el voto en las urnas; de repugnante recuerdo por su brutal actuación en los sucesos de 1º de Octubre.

En esta línea represiva se echa mano al Tribunal Constitucional y a la jueza Carmen Lamela titular del juzgado central de Instrucción nº 3 de la Audiencia Nacional que, con parcial visión, traza el planteamiento de rebelión, sedición y malversación de fondos públicos contra el Parlament, el Govern y la sociedad civil; decretando prisión para los miembros del Govern y para los presidentes de la ANC y Omnium (los dos Jordis). Por lo que el President Puigdemont y 4 conselleres huyen a Bélgica, decretando la justicia española su busca y captura, que luego tiene que anular para no ser recusada por la justicia belga.

V.- La política represiva del Gobierno ultraconservador del PP de Rajoy se convierte en el mejor aliado del independentismo catalán. La negativa a un referéndum pactado y la prohibición a la DUI, negar el derecho a votar; refuerza el instinto a la participación masiva en el referéndum unilateral del 1º de Octubre con los resultados siguientes: Participación del censo de 2.286.217  personas (43 %), de los cuales un 90´2 % (2.044.038 votos) votaron a favor de la República Catalana, un 7´8 % (177.547) voto en contra, hubo 44.913 votos en blanco (2 %) y un 0´78 % de votos nulos (19.719). Hay que decir también que la policía incautó centenares de urnas con miles de votos que no pudieron contabilizarse. En cualquier caso todos los que fueron a votar le dieron legitimidad al Referéndum y al mismo tiempo coincidían mayoritariamente en la denuncia del carácter antidemocrático del Régimen Monárquico de 1978 que no permite – amparándose en la Constitución heredera del Franquismo – el reconocimiento del derecho a la libre autodeterminación de los pueblos ni la simple consulta a la ciudadanía sobre la posibilidad sobre la reforma del modelo de estado. Como no es posible un referéndum pactado que contemple la posibilidad de la independencia de ninguna nación o pueblo del Estado Español, los comunistas del PCPC le damos legitimidad al referéndum del 1 de Octubre.

El día 1º de Octubre la mayoría de la población catalana, aún sin ser todo el mundo independentista, plasmó en las urnas sus deseos de autodeterminación; junto con el rechazo a la corrupción, a los recortes sociales, al paro, etc. A favor de un sistema de justicia igualitaria y de respeto a las libertades.

VI.- El PCPC, nuestro Partido, llamó al voto nulo el 1º de Octubre. Nuestro razonamiento fue: No estar de acuerdo con el imperialismo agresor de la UE, de la dictadura del €, de la OTAN, ni depender de un ejército mercenario contratado a una multinacional con el dinero de los catalanes y catalanas para reprimir a la clase obrera y al movimiento democrático popular. Ni tampoco admitimos la amnistía a los corruptos que han saqueado a Catalunya, como haría el PDeCAT con la equidistancia de alguno de sus socios.

Pero eso no invalidó nuestro criterio sobre el reconocimiento de los resultados habidos con el referéndum del 1º de Octubre. Jornada histórica que fue precedida por movilizaciones extraordinarias de cientos de miles de personas el 11 de Setembre, luego 21 y 23 del mismo mes; con trabajadores, estudiantes y ciudadanía de todas las categorías y edades en la calle, con la alegría como si de una fiesta de liberación se tratara; engarzando este fervor al 1º de Octubre. Siguiendo con movilizaciones luego de huelga general, con cientos de miles de trabajadores defendiendo su derecho al trabajo y a una vida digna. Movilizaciones que no se detienen y que llegan hasta las calles de Bruselas –en masa de más de 45.000- a miles de kilómetros de Catalunya, por la libertad de decidir, por la excarcelación de los presos políticos y por el retorno a Catalunya con respeto a su libertad, del Presidente Puigdemont y los conselleres que en el exilio le acompañan.

VII.- Ni que decir tiene que el Procés ha abierto la caja territorial de Pandora, que unida a la más grave crisis sistémica del capitalismo español abierta desde hace años, en un contexto de crisis institucionales, económicas, sociales, ideológicas y culturales generalizado en el capitalismo occidental iniciadas en 2007; tormenta perfecta en la cual el peor pasado está siendo el legado de 1977, que coincide con el régimen del 78: La llamada Transición del franquismo a la democracia liberal burguesa.

Pero el Procés arranca del 11 de Setembre de 2012, con el eslogan “Catalunya, Nou Estat d’Europa”. De atrás se recordaría la reforma del Estatut en 2006 recortado por la Comisión Constitucional presidida por Alfonso Guerra, quien después se jactaría de que la tal Comisión se había “cepillado el Estatut como un carpintero”. Y posteriormente el 9/11/2014 con un plebiscito (sobre el futuro político de Catalunya)que no llegó al 50% de participación, y una elecciones autonómicas del Parlament de Catalunya el 27/9/ 2015 con una participación cercana al 75 % en las cuales los independentistas lograron la mayoría parlamentaria con un 48 % de los votos.

VIII.- La violencia del Gobierno del PP, no solamente encarcela al Govern y a los dirigentes de Omnium y de la ANC, los humilla imponiendo para su excarcelamiento la aceptación del 155; aunque al vicepresident del Govern y a los dos dirigentes de las entidades de masas más representativas de la pequeña y mediana burguesía de Catalunya los mantiene secuestrados en cautiverio, acusados de rebelión, sedición, desordenes y malversación de fondos públicos; cuando lo que hicieron fue controlar el comportamiento pacífico del descontento popular, pese a la brutalidad de la policía y guardia civil; algo que hacen muy bien los burgueses, sin dejar que se rompa un “cristal”. En este sentido se podría decir lo mismo de la policía autonómica de Catalunya, a la que se quiere, por esto, criminalizar.

IX.- Aun así, el PCPC no participa de la opinión de aceptación del 155 por parte de los dirigentes políticos burgueses. Entendemos que lo que corresponde es la resistencia y el mantenimiento ético al posicionamiento de compromiso adquirido como guía de las movilizaciones en defensa de las convicciones, en este caso la integridad de Catalunya.

Esa resistencia es la que puede transformar la empatía empírica de las masas en consciencia inexpugnable para alcanzar los objetivos y convertir las dificultades en victoria.

X.- Independientemente de nuestro sentido ideológico y de la ética, como Partido de lucha por las libertades de hombres y mujeres injustamente vejados por la fuerza de los poderosos, llamamos a nuestra militancia, a la clase obrera y a los demócratas a participar en la lucha por la conquista del derecho pleno de autodeterminación y por la libertad de estos y todos los presos políticos de Catalunya y España, que padecen cautiverio por ser fieles a sus ideales.

 

LLAMADA DEL PCPC A LA ABSTENCIÓN EN LAS ELECCIONES DEL 21-D 

Por las razones expresadas en este documento, el Comité Central del PCPC tras un profundo debate sobre la orientación del voto plantea:

  1. No podemos concurrir a unas elecciones convocadas de forma ilegítima por el gobierno del Estado Español mediante el artículo 155 de la C.E. Participar en estas elecciones - y en coherencia con todos nuestros posicionamientos – es legitimar a un gobierno que tiene intervenidas las instituciones catalanas, mantiene las fuerzas de ocupación, aprisiona parte del Govern de la Generalitat, y a la otra parte la obliga al exilio.
  2. El Gobierno español por tanto no da ninguna garantía para que estas elecciones sean limpias. La posibilidad de fraude es real. Cabe recordar que el gobierno del PP - con el apoyo del PSOE y Ciudadanos - han manifestado que no respetarán el resultado de los partidarios de la independencia de Cataluña aunque obtengan mayoría parlamentaria y superen el 50% del votos.
  3. El PCPC defiende una República Socialista Catalana (fuera del imperialismo: OTAN, Euro y Unión Europea) que pueda ser compatible con la defensa de la República Socialista de carácter Confederal (Unión voluntaria de pueblos y naciones libres y democráticas) como defiende nuestro partido hermano (PCPE). Dentro de las estructuras del imperialismo no será posible una República Catalana libre y soberana. No queremos un ejército catalán dentro de la OTAN. El pueblo catalán ya dijo en el referéndum de 1986 NO A LA OTAN. NO A LA GUERRA. 
  4. El PCPC llama a la conformación del Frente Obrero y Popular hacia el Socialismo que haga posible la acumulación de un amplio bloque social de carácter de clase que rompa las estructuras del Régimen Monárquico del 78 - heredero del Franquismo - y haga posible la III República en el Estado Español y donde la República Socialista Catalana tenga la libertad de formar parte.

Barcelona, 16 de Diciembre de 2017 

COMITE CENTRAL DEL PCPC

Descargar octavilla

El Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC) davant la convocatòria de Vaga General impulsada per alguns sindicats alternatius i de classe pel proper dimecres 8 de Novembre manifestem el nostre suport als continguts i reivindicacions expressats pels organitzadors. Fem una crida al conjunt de la classe obrera i sectors populars a secundar aquesta jornada de lluita, participant en accions i mobilitzacions per denunciar les condicions laborals i de precarietat imposades pels diversos partits del sistema que amb les seves reformes laborals i lleis antiobreres han posat a la classe obrera en una situació insostenible: atur, retallades, disminució salarial, pensions de misèria, desnonaments..Fem igualment una defensa aferrissada dels serveis públics (educació, salut..) com a drets fonamentals de la població i que estan greument amenaçats per la gestió capitalista que preten la seva privatització. 


En segon lloc cal aprofitar aquesta vaga per denunciar l´article 155 que ha suposat la intervenció de les institucions democràtiques de Catalunya, així com per exigir la llibertat de tots els presos polítics (els Jordis, els 8 consellers de la Generalitat i un bon grapat de sindicalistes que per lluites laborals es troben presos a les diverses presons de l´Estat).
 
En tercer lloc, cal convocar una altra Vaga General a Catalunya i la resta de l´Estat amb més temps i més contingut de classe, per denunciar tota la legislació que ataca el dret al treball digne, a la salut i educació pública i de qualitat, al dret a la vivenda. 
 
Finalment el PCPC fa una crida al conjunt de la classe obrera i sectors populars a organitzar-se amb una orientació revolucionària per tal d´acabar amb el sistema d´explotació capitalista. Cal denunciar les estructures imperialistes (OTAN, Euro, Unió Europea..) que són enemigues de la classe obrera i dels pobles.
 
Comitè Executiu del Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC)

El Partido Comunista del Pueblo de Cataluña (PCPE) y el Partido Comunista de los Pueblos de España (PCPE) ante el decreto de prisión incondicional y sin fianza de 9 consellers de la Generalitat ordenado hoy por parte de la Audiencia Nacional, manifiesta:


1) Rechazamos enérgicamente el encarcelamiento de los representantes – a pesar de su carácter burgués - legítimos y del pueblo de Cataluña por parte de la Audiencia Nacional - digna heredera del Tribunal de Orden Público  del Franquismo - bajo la orientación del gobierno del Estado que pretende criminalizar y violentar  todavía más el ataque contra el autogobierno de Cataluña.

2) Esta decisión del gobierno del PP - con el apoyo de sus subordinados PSOE y Ciudadanos - amparados por la aplicación del artículo 155 de la Constitución, es una nueva medida de carácter reaccionario y dictatorial propio de,un régimen cada vez más autoritario. La deriva que pueda tomar esta situación es imprevisible y muy peligrosa. El Jefe del Estado Mayor de las Fuerzas Armadas ya ha amenazado con una intervención militar en Cataluña. Una Cataluña que está sufriendo desde hace varias semanas la ocupación de las fuerzas policiales del Estado.

3) Las elecciones autonómicas del 21 de diciembre impuestas por el gobierno del Estado,  no se harán con garantías legales ni democráticas teniendo en cuenta la forma como se han convocado. Ahora  con estos encarcelamientos de los 9 Consellers del gobierno de la Generalitat se agrava todavía más la pérdida de su legitimidad . En los próximos días se pueden producir nuevas detenciones del resto de miembros del gobierno de la Generalitat y de Mesa del Parlament de Cataluña. No hay ninguna garantía de que en caso de que haya una nueva mayoría independentista en el futuro parlamento catalán se pueda formar gobierno.

4) Hacemos un llamamiento al conjunto de la clase obrera y sectores populares de Cataluña y del Estado a organizarse y movilizarse contra el régimen monárquico del 1978 - heredero del Franquismo impuesto por la fuerza de las armas el 18 de Julio de 1936 contra la 2ª República- que no garantiza los derechos sociales, democráticos y nacionales de los pueblos y de la mayoría social.

¡Paremos la represión del Régimen monárquico burgués!
¡Por la República Socialista Catalana.!
¡Por la República Socialista de carácter Confederal!
¡Libertad presos políticos!
¡Viva la Clase Obrera!
¡No pasarán!

Comité Ejecutivo del Partido Comunista del Pueblo de Cataluña (PCPC)
Secretariado Político del Partido  Comunista de  los Pueblos de España (PCPE)

 2 de Noviembre de 201

 

El Comitè Executiu del Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC) davant la proclamació de la República Catalana avui 27 d’octubre en el Parlament de Catalunya manifestem:

1) El PCPC reconeix la proclamació de la República Catalana perquè així ha estat referendada pels resultats del Referèndum de l’1 d’octubre. El PCPC sempre hem defensat el dret inalienable a l’autodeterminació dels pobles i per suposat del poble català. El PCPC i el nostre partit germà (PCPE) hem anat defensant conjuntament la proposta d’una República Socialista de caràcter Confederal (unió voluntària de pobles i nacions lliures i democràtics dins l’Estat Espanyol). Avui el PCPC té que reconèixer la voluntat i el dret democràtic del poble català a exercir la seva independència davant d’una oligarquia i govern central que ens han mostrat un cop més la seva incapacitat històrica per fer de l’Estat espanyol una nació de pobles i nacions lliures. Avui s’ha tornat a confirmar que el poder central és un digne hereu del Règim Franquista que es va imposar a la 2a República Espanyola per la força de les armes amb el suport del nazifeixisme Internacional.

2) El PCPC a partir d’ara parlarà de República Socialista Catalana -profundament internacionalista- com alternativa de classe confrontada a la burgesia catalana que pretén mantenir a la República Catalana dintre de les estructures imperialistes (OTAN, Euro i Unió Europea). En aquest nou marc de lluita de classe, la classe obrera catalana tindrà com a principal enemic a la burgesia catalana i els monopolis europeus. Una burgesia catalana que ha donat un suport a la burgesia espanyola en moltes lleis i decisions a l’hora de reprimir i explotar a la classe obrera catalana.

3) Davant l’aplicació de l’article 155 de la CE per part del govern del PP i dels seus subordinats PSOE i Ciutadans contra la República Catalana que ja ha comportat l'anunci de Rajoy de destitució del President de la Generalitat i del seu equip de govern, imposant la dissolució del Parlament i una convocatòria d'eleccions autonòmiques pel proper 21 de desembre, el PCPC fa una crida al conjunt de la classe obrera i popular en la defensa de les institucions democràtiques catalanes i dels seus interessos de classe. Cal articular un gran moviment obrer i popular que s'organitzi i mobilitzi contra la repressió del Règim monàrquic corrupte i decadent i les forces repressives de l’Estat Espanyol.

4) El PCPC convoca pel dia 13 de gener de 2018 un 2n Congrés Extraordinari on acabarà de perfilar la proposta del Front Obrer i Popular dins del nou escenari que s’ha situat avui.

PER LA REPÚBLICA SOCIALISTA CATALANA!
NO A L’EURO, L’OTAN I LA UE!
ATUREM LA REPRESSIÓ!
LLIBERTAT PRESOS POLÍTICS!
VISCA LA CLASSE OBRERA!
NI GUERRA ENTRE POBLES, NI PAU ENTRE CLASSES! 

El 21 de octubre de 2017, los Poderes fácticos del Estado Español, al dictado de la burguesía heredera del fascismo franquista, han decidido encargar al Gobierno de Rajoy la aplicación del ya tristemente célebre articulo 155 de la Constitución.

La España monárquica, la España de las tinieblas, la España que algunos creían ya olvidada y superada, entre ellos, los mismos nacionalistas burgueses del PdeCat, los cuáles firmaron el Pacto de la Transición y la Constitución, ha resurgido, ha vuelto a arañar, por enésima vez en su historio, los derechos y libertades del pueblo de Catalunya.

Eso, combinado con el encarcelamiento por motivos políticos, hace unos días, de los líderes de Òmnium Cultural y de la Assemblea Nacional Catalana (los conocidos como Jordis). Estos se añaden a la larga lista de presos políticos, damnificados y reprimidos por la Monarquía desde 1977, silenciados y ocultados estos hechos, entre otros, por los mismos partidos burgueses nacionalistas catalanes que hoy se echan las manos en la cabeza. No, no son los primeros presos políticos que tenemos en Catalunya ni en España desde 1977.

La España monárquica de las oligarquías, del IBEX35, de la banca, de la iglesia y sus sectas asociadas; de las multinacionales patrias malvendidas a empresarios afines al régimen; la España del ladrillo y del turismo… ha ordenado a sus gestores del PP en connivencia con PSOE y Ciudadanos impedir como sea la secesión de Catalunya, iniciada por una pequeña y mediana burguesía y algunos sectores de la oligarquía catalana gestionados por el conglomerado Junts pel Si y las entidades satélites, pero con un amplio apoyo popular. Se ha desatado la represión, los golpes más o menos comedidos al Referéndum (20 de septiembre); se han dado golpes nada comedidos (1 de octubre); se ha amenazado con el Rey al frente y finalmente se ha aplicado el 155. Todo con el beneplácito de la UE, que parece haber apostado, de momento, por el Estado.

El ataque al autogobierno, el ataque a las instituciones, las anunciadas intervenciones de medios públicos (CCMA) deben ser detenidos, el pueblo se debe movilizar masivamente con la su clase obrera al frente, por tal de revertir la involución democrática del Estado. Un Estado que nos muestra una vez más como la crisis sistémica que padece está estallando por la cuestión nacional, y es por aquí por donde se agudizará esta crisis terminal, y que -cuidado!- lo hace terriblemente peligroso.

La clase obrera de Catalunya y de los pueblos de España están sufriendo en su piel una grave crisis estructural del sistema capitalista. Crisis económica y de modelo de estado, que impulsa, por su dureza, la movilización de las masas. La involución antidemocrática del Estado monárquico no es la respuesta a las penurias de los trabajadores y a las aspiraciones nacionales. Los derechos de nuestros pueblos y trabajadores se deben unir históricamente, de forma necesaria, con el proyecto de la República.

El PCPC anima y llama a impulsar asambleas democráticas de trabajadores y trabajadoras que luchen tanto por los derechos nacionales como por los derechos de clase. El PCPC ya se encuentra inmerso de lleno en esta tarea. Somos un partido consecuente con lo que decimos.

Asambleas verdaderamente abiertas en los barrios obreros, que recojan posiciones clasistas, comités obreros en los centros de trabajo y mecanismos populares de defensa de la República de los Trabajadores. Porque no lo olvidamos, esta es una lucha de clases. Las estructuras del Estado que quieren crear las fuerzas implicadas en el proceso están plenamente insertadas en el sistema capitalista, en el imperialismo de la OTAN y la Unión Europea, en el Banco Mundial y en el Fondo Monetario Internacional… es decir, en la explotación de los trabajadores y trabajadoras en un nuevo estado burgués paraíso financiero y de las multinacionales. Tanto una opción como la otra son contrarias a los intereses de la clase obrera, pero ante la involución del Estado no podemos permitir ningún tipo de retroceso histórico y social.

El PCPC llama al conjunto de la clase obrera del Estado a luchar, a movilizarse alrededor de su partido hermano en el Estado español, el PCPE, para aglutinar fuerzas e impulsar un proceso constituyente que empuje hacia la República Socialista con la cual la futura República Socialista Catalana pueda libremente unirse si así lo cree conveniente y participar de un proyecto común para la clase obrera. El PCPC denuncia, asimismo, la triste y pusilánime posición de la dirección de los partidos de las “izquierdas del cambio (Unidos Podemos)” en España, que con su inacción total con el compromiso republicano, demuestran -una vez más- que son parte del sistema, que son parte de la represión, que son rehenes y herederos de la monarquía borbónica (“que cambie todo para que no cambie nada”).

 

¡LIBERTAD PARA LOS PRESOS POLÍTICOS!

¡VIVA LA REPÚBLICA SOCIALISTA CATALANA!

¡VIVA LA REPUBLICA, SOCIALISTA Y CONFEDERAL!

 

Comitè Central del Partit Comunista del Poble de Catalunya

El Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC) davant la cascada d’empreses i bancs amb seu a Catalunya que marxen a l’Estat Espanyol manifestem:

 

1)    Aquestes empreses que ara decideixen establir la seu social a L´Estat Espanyol no vol dir necessàriament que traslladin treballadors i plantes a l’Estat, però obren la porta a fer-ho, si no que jurídicament la seu es trobaria en un estat membre de la UE i amb garanties jurídiques, legals i amb una moneda de canvi comercial prou sòlida (divisa) i on també es preservaria el mercat europeu, a més d’un lligam important amb altres mercats com el llatinoamericà.

 

2)    Una part prou significativa del gran i mitjà Capital establert a Catalunya, doncs, cerca de forma clara la seguretat -a la màxima extensió del mot- en aquests dies on la incertesa, la inestabilitat i les convulsions incloses les socials l’espanta. Es tracta d’empreses i bancs el mercat de les quals es troba preferiblement a Espanya, i via Espanya, la UE. La manca de posicionament de la Unió Europea respecte al conflicte, la nul.la mediació internacional i la debilitat mostrada per les estructures de la Generalitat davant la repressió de l’oligarquia espanyola provoquen la fugida d’un reguitzell d’empreses, alguna fins i tot promotora i/o vinculada amb el Procés (com GVC Gaesco -brokers- i l’antiga Nutrexpa -ColaCao, Okey, Paladín…-). La fugida provoca d’entrada que les empreses que fugen deixen de pagar impostos a Catalunya. Així mateix, s’obre la porta a la deslocalització de les plantes de producció, de les oficines tècniques i/o administratives.

 

3)    La “retirada tàctica” de bancs comporta també que les empreses que en depenen d’ell i tinguin aquesta capacitat operativa i interessos comuns amb el banc (estratègics de mercat, entre d’altres). És el cas de Gas Natural i Abertis, per exemple, de l’òrbita de CaixaBank mitjançant l’empresa bancària que gestiona l’entramat d’empreses vinculades: Criteria. En aquest sentit, l’asseguradora SegurCaixa Adeslas també ha anunciat el trasllat. Al seu torn, també es provoca que les empreses auxiliars que depenen de la gran empresa tinguin problemes.

 

4)    Davant l’enorme dimensió de les empreses que estan retirant la seu social de Catalunya: Catalana Occident, Criteria, CaixaBank, Banc de Sabadell, Abertis, GVC Gaesco, antiga Nutrexpa, SegurCaixa Adeslas, Naturhouse, Orizon Genomycs, Gas Natural, Abertis, Cellnex, SABA, Eurona, Dogi, Inmobiliaria Colonial, MRW, San Miguel, Trea Asset Management, Freixenet, Codorniu, Pronovias, Planeta, Ballenoil, Service Point, Banco Mediolanum, Copasa, MGS Seguros i DVD Dental, fins a data 10/10/2017, el PCPC manifesta la necessitat de nacionalitzar i socialitzar els sectors claus de l’economia, començant per les empreses que promouen i manifesten públicament el seu desig de marxar. Aquestes empreses, de diferents sectors estratègics (alimentació, comerç, infraestructures, assegurances i productes financers, banca, accions de borsa, telecomunicacions, energètiques,…) no poden romandre ni un segon més subjectes a les lleis del mercat, i en paral·lel, tampoc haurien de permetre’s el luxe de manar a un país, indicant, amb les seves accions i decisions, com s’ha de gestionar, com s’ha d’actuar, per tal dels seus gestors.

 

5)    Aquí es demostra, un vegada més, que els partits polítics no ostenten el Poder. Que l’Estat no és neutre, que l’Estat no “està allà” i qui arribi ho gestiona tot en funció dels seus interessos partidistes. Es demostra que l’Estat és una superestructura, una maquinària, destinada a explotar i oprimir a una classe per una altra, té caràcter de classe, i depenent de la classe que representi, actuarà en favor d’una o una altra. Avui en dia, la burgesia té el Poder, tant a Catalunya com a Espanya. Un Poder que al seu torn és en gran mesura, depenent de l’imperialisme de la Unió Europea, la qual dicta totes les Lleis fonamentals, incloses les del finançament dels Estats; una Unió Europea a la qual totes les forces polítiques de la burgesia s’emmirallen i demanen solucions i mediacions i al seu torn, a l’OTAN, braç militar, i l’FMI i Banc Mundial dependents aquests dels EEUU. Totes aquestes empreses que fugen, ho fan cercant una recol·locació als mercats que consideren bàsics pel seu continu creixement.

 

6)    Els i les comunistes entenem que és la força del treball la que genera la riquesa, per tant, és la legítima propietària de la mateixa. La plusvàlua no és res més que salari no remunerat al treballador. Els comunistes del PCPC considerem que únicament per la via de l’expropiació sense indemnització, i la posada al servei de la majoria treballadora del fruit del seu treball, tindrem canvis radicals respecte al paradigma capitalista de societat que avui representen tant l´oligarquia espanyola com la burgesia catalana; la classe obrera catalana ha de ser la propietària dels mitjans de producció i les fonts del finançament de les seves pròpies necessitats, independentment de sota el jou de quin Estat burgès es trobi.

 

7)    La nul·la resposta a la fugida de capitals per part del Govern actual de la burgesia independentista confirma, poc a poc, la certesa que aquest projecte desitja una Catalunya inserida a la cadena imperialista representada avui per la UE, l’FMI i l’OTAN; que els missatges de calma destinats a l’empresariat no auguren res bo a la classe obrera catalana, ans al contrari.

 

8)    Finalment volem manifestar que l’oligarquia espanyola i espanyolista no tenen res a oferir tampoc a la classe obrera més que continuïtat amb el règim successor del feixisme, és a dir, explotació, atur i misèria, repressió i garrotades, i la contínua i remarcada indissolubilitat de la monarquia borbònica. El PCPC seguirà lluitant per la República Socialista, conjuntament amb el seu partit germà espanyol, el PCPE, que al seu torn ho fa per la IIIª República, Socialista de caràcter confederal. Defensem una República Catalana fora de l´imperialisme (OTAN, Euro i Unió Europea).

 

Per una República Socialista Catalana!

Per la llibertat dels pobles i de la classe obrera!

 

Comitè Executiu del Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC)

 

El Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC) davant la convocatòria dels sindicats alternatius i de classe per demà dia 3 d ́Octubre i a la que s ́hi ha sumat també la Federació Sindical Mundial (FSM) manifestem:

1) El PCPC s ́adhereix a la VAGA GENERAL convocada per aquests sindicats que denuncien la greu situació que està patint la classe obrera i altres sectors populars i que podem resumir en: Increment de l ́atur, precarització, explotació laboral, desnonaments, destrucció dels serveis públics, retallades socials. Estem davant d ́un augment de la marginació i exclusió social que afecta especialment a les dones, els joves, els immigrants. La Taula per la democràcia (on hi han els sindicats majoritaris, partits polítics, entitats, la petita i mitjana empresa de la PIMEC i CECOT) han fet una crida a una “ aturada de país “ pel mateix dia per la greu situació de repressió policial que es va donar durant el referèndum del 1 d ́Octubre. La Taula per la democràcia en cap moment ha fet cap reivindicació en defensa de la classe obrera.

2) El PCPC denunciem aquesta situació de misèria i exclusió social que es dona per culpa d ́un sistema capitalista que sols provoca guerres i injusticies socials. El capitalisme per seguir mantenint els seus beneficis i sobreviure, necessita augmentar les seves taxes d ́explotació, espoli i repressió. En aquest sentit el PCPC reivindicarem en aquesta jornada de VAGA GENERAL la necessitat de destruir el capitalisme i l ́imperialisme que està posant en risc l ́existència del propi planeta. El PCPC reivindicarà la necessitat del socialisme com a únic sistema que és capaç de garantitzar els drets bàsics i humans de la població.

3) El poble de Catalunya va viure el dia 1 d ́Octubre una de les pàgines més tristes de la seva història al patir la greu repressió de les forces policials de l ́Estat Espanyol. El poble català va entendre el significat real de la famosa frase "A por ellos", amb la que arengaven els feixistes espanyols a una Guàrdia Civil que es dirigia a Catalunya. El poble català va patir amb la seva pròpia carn la repressió ordenada pels hereus del feixisme espanyol que es van aixecar contra la 2a República el 18 de Juliol de 1936. El govern de Mariano Rajoy és el màxim responsable dels prop de 900 ferits -de totes les edats- fruit de les càrregues policials amb cops de porra, bales de goma prohibides. El govern del PP ha donat una imatge patètica que ja ha traspassat les fronteres i que ja queda incorporada junt amb les altres imatges tristes i sagnants de la història d'Espanya. Reprimir i requisar milions de paperetes, urnes i els talls d'internet als col.legis electorals i fer-ho en nom de la Cons tució Espanyola i en defensa de la democràcia és simplement vergonyós.

4) El Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC) sempre hem defensat el dret a l'autodeterminació dels pobles. Davant del referèndum del 1 d ́Octubre vam fer una crida a la participació massiva amb una proposta pel vot nul amb les consignes: Per una República Socialista de caràcter Confederal. Per una República Catalana fora de l'imperialisme (OTAN, Euro i Unió Europa). Recordem que l ́any 1986 el poble català va dir NO A L ́OTAN. Això va ser una decisió sobirana del poble català. Un fet històric que no li agrada recordar a la burgesia catalana. El mateix president Puigdemont que parla molt de democràcia i de pau, ha defensat la idea de fer un exèrcit català de 24 mil membres dins l ́OTAN. Cal recordar que l ́OTAN és l ́exèrcit de la burgesia que ha expoliat i exterminat a milions de persones en nom dels drets humans i la democracia.

5) EL PCPC fem una crida al conjunt de la classe obrera i sectors populars de Catalunya i de l ́Estat a unir totes les forces per derrotar l ́Estat burgès en crisi i les seves polítiques violentes i antidemocràtiques. Cal un ampli front amb consignes que ens uneixin: Derogació de la legislació antiobrera (reformes laborals), Defensa del dret d ́autodeterminació, dimissió del govern feixista del PP, STOP repressió (retirada de les forces policials espanyoles de Catalunya, derogació de la Llei Mordassa).

PEL TREBALL DIGNE. NO A L ́EXPLOTACIÓ! AUTODETERMINACIÓ I SOCIALISME!

RAJOY DIMISSIÓ! 

 

Comitè Executíu del Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC) 

Davant la brutalitat repressiva de les forces policials de l,Estat contra els milers de ciutadans que volien exercir el seu dret al vot en el referèndum del 1 d, Octubre faig les següents consideracions: 

1) Avui el poble català ha pogut entendre el que vol dir la famosa frase " A por ellos ", amb la que arengaven els feixistes espanyols a una Guàrdia Civil que es dirigia a Catalunya. Avui el poble català ha patit amb la seva pròpia carn la repressió ordenada pels hereus del feixisme espanyol que es van aixecar contra la 2a República el 18 de Juliol de 1936. El govern de Mariano Rajoy és el màxim responsable dels centenars de ferits - incloent gent de la 3a edat - fruit de les càrregues policials amb cops de porra, bales de goma prohibides.. El govern del PP ha donat una imatge patètica que ja ha traspassat les fronteres i que ja queda incorporada junt amb les altres imatges tristes i sagnants de la història d, Espanya.  Reprimir i requisar milions de paperetes, urnes i els talls d,internet als col.legis electorals i fer-ho en nom de la Constitució Espanyola i en defensa de la democràcia és simplement vergonyós. 

2) El Partit Comunista del Poble de Catalunya sempre hem defensat el dret a l, autodeterminació dels pobles. Davant del referèndum d,avui hem fet una crida a la participació massiva amb una proposta pel vot nul amb les consignes: Per una República Socialista de caràcter Confederal. Per una República Catalana fora de l,imperialisme (OTAN, Euro i Unió Europa..). 

3) Avui cal un ampli front a Catalunya i Espanya contra la repressió, per la defensa del dret d´autodeterminació i per demanar la dimissió del govern del PP. 

NO PASSARAN ! 

PEL DRET A L´ AUTODETERMINACIÓ ! 

RAJOY DIMISSIÓ !

Sisco García i Llop. Secretari General del Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC)

Des del Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC) volem manifestar el nostre posicionament davant el referèndum de l’1 d´Octubre, punt culminant del “Procés”:

– Considerem que l’actual règim capitalista, hereu del feixisme imposat per les armes fruit del cop d’Estat del 1936, i succeït de manera automàtica amb formes “democràtiques” amb la Transició i la Constitució monàrquica-burgesa de 1978, no és en cap manera una democràcia popular. Ans al contrari, és una dictadura capitalista amb formalitats burgeses.

– Considerem que l’Estat de les Autonomies sorgit del Pacte de la Transició mai va acabar de satisfer als pobles i les nacionalitats de l’Estat. Només va servir per delimitar marcs d’explotació per a les burgesies locals, principalment les oligarquies autonòmiques. Per exemple, a Catalunya, les famoses 300 famílies.

– Considerem que Catalunya és una nació, i com a tal, ha de comptar amb els seus instruments d’autogovern, que s’ha de dotar d’ells, i no es poden violar les formalitats democràtiques. Els i les comunistes del PCPC sempre hem defensat el dret a l’autodeterminació dels pobles, i concretament els i les comunistes catalans, el dret a l’autodeterminació del poble català. Aquest dret, de caràcter inalienable, té una base estrictament democràtica, i per tant, no està subjecte a restriccions.

– Considerem que l’actual “procés” és un projecte encapçalat per una part majoritària de l’oligarquia catalana en aliança amb altres sectors burgesos, i que correspon als interessos d’aquest sectors la recerca insaciable d’un marc d’explotació propi, un Estat propi, regit per les lleis del mercat capitalista. A manera d’exemple, les reiterades apostes de grans grups mediàtics locals privats i dels públics, amb la seva retòrica nacionalista (que ens recorda el romanticisme del segle XIX i els seus derivats litúrgics); el posicionament de bona part de les associacions d’empresaris, gremials i patronals, així com l’ús descarat i evident de mitges veritats i grans mentides justificatives d’un procés on no totes les opcions possibles són al llistat d’opcions al molt anomenat “referèndum “.

– Considerem un insult a l’actualitat i també a la memòria històrica dels pobles d’Espanya, i en especial a la seva classe obrera, que des de suposades esquerres catalanes i en especial, independentistes, s’identifiqui reiteradament “Espanya” amb “feixisme”, així com “Catalunya” amb “llibertat i progrés”, oblidant que la lluita de classes és global i que és el principal eix on els treballadors i treballadores hem de lluitar contra tota forma d’opressió i explotació. L’Estat no és un fi en si mateix, és un arma de dominació d’una classe sobre l’altra.

– Considerem, així mateix, que la República és necessària, i que interessadament, per tots els partits polítics amb representació institucional, des de la “dreta” fins “l’esquerra anticapitalista”, amb honroses excepcions, com la del PCPE, s’amaga, s’oblida, s’elimina, tant a Espanya com a Catalunya, de la memòria i projecte polític que se’n deriva del període de la IIª República. La IIª República és el fil conductor de la memòria col.lectiva d’aquest país anomenat Catalunya (i d’Espanya), màxim moment de ruptura contemporània amb l’oligarquia monàrquica, terratinent, eclesial i de les potències imperialistes europees.

– Considerem absolutament necessari recuperar l’espai polític, treballant dur per fer-ho amb la classe obrera al capdavant, de vertebrar una República Catalana Socialista que es relacioni lliurement amb la resta de pobles de l’Estat i del món, en termes d’igualtat i sobirania reals. Una República que els comunistes del PCPC considerem ha d’estar confederada amb al resta de la classe obrera de l’Estat espanyol. La nostra proposta a la classe obrera i sectors populars és el de construir una República Socialista de caràcter confederal, basat en la unió lliure de pobles lliures. Aquesta proposta no entra en contradicció amb l’exercici d’un dret democràtic com el d’autodeterminació, i reconeixem el dret del poble català com a subjecte polític a escollir quin ha de ser el seu estatut polític. Entenem que el poble català té el dret inclús de proclamar la seva independència si aquest és el desig majoritari i al mateix temps diem que una Catalunya independent hauria de tenir el dret des de la seva llibertat a confederar-se amb el conjunt de pobles i nacions de l’Estat si aquest fos la seva decisió.

– Considerem que el Referèndum és una trampa. Una trampa que imposa l’Estat Espanyol i una trampa de l’oligarquia catalana que ens vol fer caure en contradicció a la classe treballadora catalana. Qui es pot negar a un dret formalment democràtic com es votar? Això no se’ns escapa als comunistes del PCPC. Però el referèndum arriba amb les cartes marcades: el projecte oligàrquic català és un mercat intern i extern de capitals per desenvolupar l’explotació de l’home per l’home. El mercat espanyol i la seva dependència estatal ja no els hi és rellevant.

– Considerem que la pregunta no deixa lloc a dubtes. Els i les comunistes del PCPC volem una República Catalana que des de la nostra fundació ve als Estatuts, i hem reclamat pràcticament sols al desert: principi de confederalitat. Però la República de Mas, Puigdemont, Junqueras, Rigau i Forcadell és la de les bombes de l’OTAN i la de dependre de la Unió Europea. La del turisme massiu, la de l’especulació i la de ser un paradís fiscal com Andorra o Suïssa sota la tutela del Banc Central Europeu. A manera d’exemple, les aliances amb EEUU, Israel i altres països poc amics de la “democràcia” i la sobirania, que s’estan fent via Romeva i via ambaixades, són indicatius del grau de sobiranisme que te la burgesia local.

– Cal esmentar també el gran enfrontament entre les dues oligarquies (catalana i espanyola) al voltant dels interessos sobre la qüestió del corredor del Mediterrani. En aquest debat de confrontació estan implicats altres països com França i Espanya. El traçat definitiu per on han de passar el gran volum de mercaderies és un debat que confronta a les diferents burgesies i on es pretén hipòcritament involucrar a la classe obrera catalana i espanyola com si fos part beneficiària de tot això.

– Els comunistes del PCPC i J-PCPC denunciem les pretensions del govern de la burgesia catalana de crear un exèrcit català sota la direcció de l’OTAN. Cal recordar que el poble català va dir NO A L’OTAN l’any 1986. Això va ser una decisió legítima del poble català que no li agrada recordar ni a la burgesia catalana ni a la burgesia espanyola. La guerra és sempre un bon negoci per les diferents burgesies que recolzen la fabricació i venda d’armes. Davant del circ que han muntat i estan muntant (amb motiu dels atemptats a Barcelona i Cambrils), tant la burgesia i govern català com burgesia i govern espanyolista, cal destacar que cap d’ells qüestiona veritablement ni el perquè d’aquesta desgràcia, ni el paper que ells han tingut i continuen tenint en aquest context bèl·lic i pugna imperialista, ni per suposat es preocupen pel poble ja sigui català o espanyol. Simplement han utilitzat aquesta catàstrofe per continuar la seva pugna de poders entre burgesies, fent atacs i crítiques poc constructives, aconseguint augmentar l’alarma social, el racisme, xenofòbia.. i poder augmentar els seus beneficis econòmics, l’explotació de la classe treballadora en nom de la “lluita contra el terrorisme”. Els atemptats a Catalunya s’han instrumentalitzat per tal de condicionar el resultat del referèndum. En aquest cas cal destacar que tots defensen l’OTAN i el suport als suposats moviment d’oposició democràtica (quan realment eren grups jihadistes de caràcter islamofeixista) a Líbia, Iemen, Iraq, Síria.. Cal recordar les magnífiques relacions de la burgesia catalana amb l’Estat Sionista/Feixista d’Israel que massacra diàriament al poble palestí. Fou precisament el Mossad israelià qui va formar a molts efectius dels Mossos d’Esquadra. Israel, a l’igual que EEUU, Emirats Àrabs, Unió Europea han donat i donen suport al Jihadisme per desestabilitzar països i d’aquesta manera poder-se apropiar dels seus recursos naturals aprofitant el caos. L’Estat islàmic aconsegueix diners i armes gràcies a la venda del petroli robats als seus governs i pobles legítims.

– Denunciem que amb el debat sobre el referèndum les burgesies espanyola i catalana han aconseguit eliminar altres debats fonamentals on els treballadors i treballadores ens juguem els nostres drets bàsics. Treball, vivenda, salut, la pau.. Amb els seus potents mitjans mediàtics les diferents burgesies han aconseguit que es deixi de parlar de tot això i conseqüentment de qualsevol possibilitat de protesta o mobilització social sobre els problemes reals del conjunt de la classe obrera i altres sectors populars a Catalunya i la restat de l’Estat.

– I finalment, per tant, considerem que hem de participar. Hem de mantenir la formalitat democràtica i rebutjar tant a l’oligarquia espanyola com els seus lacais hereus del règim del 78 i a l’oligarquia catalana. Per això, cridem a participar a la classe obrera catalana a votar l’1 d’octubre, demanant el VOT NUL. El PCPC i les J-PCPC cridem a la classe obrera i els sectors populars a organitzar-se contra el sistema d’explotació capitalista. Al mateix temps cridem a defensar el Poder Obrer, el Socialisme-Comunisme i el dret a l’autodeterminació. Cal acudir massivament a les urnes, però amb un vot de protesta en forma de VOT NUL amb les següents consignes:

PER UNA REPÚBLICA SOCIALISTA DE CARÀCTER CONFEDERAL.
PER UNA REPÚBLICA CATALANA FORA DE l´IMPERIALISME: SORTIDA DE L’OTAN, LA UE I L’FMI!

Comitè Executiu del Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC)

Los y las comunistas siempre hemos defendido el derecho a la autodeterminación de los pueblos, y concretamente el derecho a la autodeterminación del pueblo catalán. Derecho inalienable y democrático, y por tanto, no sujeto a restricciones.

Ningún proceso político y social es ajeno a la lucha de clases, el proceso independentista catalán tampoco. El independentismo, a pesar de tener el apoyo de amplias masas populares y trabajadoras, en su elaboración del proceso soberanista responde a los intereses objetivos de la fracción dominante de la burguesía catalana. Lo mismo podemos decir del bloque unionista respecto la oligarquía central. La burguesía catalana apuesta por el Eje del Mediterráneo (para conectar Europa con África), mientras la burguesía centralista apoya el Eje Central (que pase por Bilbao, Madrid y Sevilla, en lugar de la costa).

El proyecto independentista catalán se basa en la formulación de un proceso constituyente que lleva indudablemente a Cataluña a su integración en las estructuras imperialistas de la Unión Europea y la OTAN. Estructuras imperialistas enemigas de los pueblos y de la humanidad.
Las fuerzas unionistas representan el proyecto del régimen monárquico del 78, heredero directo de la dictadura fascista e igualmente comprometido con el imperialismo europeo y atlantista.

Las terceras vías, y concretamente las representadas por la nueva socialdemocracia de PODEMOS y los Comunes, sólo plantean una regeneración del capitalismo español y catalán sin cuestionar las bases del sistema ni los pilares fundamentales sobre el que se sustenta (monarquía, UE y OTAN).

Se asume el hecho de que nunca se presentará por parte del Gobierno español ni catalán una propuesta real de Referéndum para la autodeterminación de los pueblos. En este sentido no nos podemos posicionar ni a favor del SI ni a favor del NO. Ambos gobiernos defienden a la OTAN, el Euro y la Unión Europea. Ningún gobierno defiende la soberanía ni de Cataluña ni la del Estado Español. Ninguno de estos gobiernos burgueses defiende los intereses de la clase obrera y los sectores populares. Todos los caminos llevan a la misma salida: capitalismo, dictadura de la burguesía e imperialismo.

Los y las comunistas catalanes no podemos llamar a la clase obrera a seguir ningún camino ajeno a sus intereses objetivos, que no son otros que la conquista del poder obrero y la salida inmediata de las estructuras imperialistas, para construir un nuevo marco de relaciones fraternales con el resto de pueblos del mundo basado en el respeto a la soberanía.

Nuestra propuesta a la clase obrera y sectores populares es la de construir una República Socialista de carácter confederal, basada en la unión libre de pueblos. Esta propuesta no entra en contradicción con el ejercicio de un derecho democrático como el de autodeterminación. Entendemos que el pueblo catalán tiene el derecho incluso de proclamar su independencia, si éste es el deseo mayoritario, y al mismo tiempo decimos que una Cataluña independiente debería tener el derecho a confederarse con el conjunto de pueblos y naciones del Estado si ésta fuera su decisión.

Los y las comunistas del PCPC y J-PCPC, no podemos llamar a la clase obrera y los sectores populares catalanes a que sigan banderas que le son ajenas, tampoco le podemos decir que renuncie a ejercer un derecho que le es inalienable como pueblo. La clase obrera no ganará nada con las diversas propuestas de modelo de Estado que ofrece la burguesía española y catalana. La única salida es la Revolución. Por el Poder Obrero y el Socialismo-Comunismo.

El PCPC y J-PCPC llamamos a la clase obrera catalana y los sectores populares a defender sus intereses como clase oprimida y recuperar su espacio político. Llamamos a la clase obrera y los sectores populares a organizarse contra el sistema de explotación capitalista. Al mismo tiempo llamamos a defender el derecho a la autodeterminación y acudir masivamente a las urnas, pero pedimos un voto de protesta en forma de VOTO NULO con una papeleta con las siguientes consignas:

POR UNA REPÚBLICA SOCIALISTA DE CARÁCTER CONFEDERAL!

¡POR UNA REPÚBLICA CATALANA FUERA DEL IMPERIALISMO: SALIDA DE LA OTAN, DE LA UE I DEL FMI!

Página 2 de 4