
[Castellano bajo]
Mazón ha dimitit. Anàlisi d’una operació de salvament de l’Estat i el paper de la pressió popular.
Ahir, 3 de novembre de 2025, va dimitir Carlos Mazón. Dimitix al cap d’un any de constant mobilització popular, inclosa una vaga general, on el PCPE i la JCPE han participat de manera activa al llarg de tot el País Valencià.
Una dimissió personal i en uns termes clarament difusos, insuficients i aberrants per a la dignitat del País Valencià, pel fet que seguirà com a diputat en les Corts i, per tant, aforat i sol podent ser jutjat pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, la desvergonya per llei. Carlos Mazón ha complit “el seu paper” durant aquest any. Ha centralitzat totes les crítiques de manera personal quan la responsabilitat dels 229 assassinats és política i implica a tot el Consell, el qual ha de ser jutjat igual que ell. En canvi, serà un membre del mateix Consell, la vicepresidenta primera, Susana Camarero, igual de responsable que Mazón dels 229 assassinats, la que seguirà en funcions, sense saber quan s’allargaran, al capdavant del govern valencià. Canviar la forma per a deixar tot igual.
L’objectiu comú: salvar a l’Estat – – instrument de dominació de la burgesia sobre la classe obrera-, salvar a la monarquia: el desastre de la DANA i les seues conseqüències socials, personals i materials van més enllà del Consell. Si la responsabilitat immediata és del govern de Carlos Mazón les seues arrels profundes abasten a la totalitat de l’Estat i a la patronal. El model especulatiu iniciat en els anys 60, en l’anomenat desenvolupisme franquista, i mantingut durant el Règim del 78 ha mostrat la seua cara més real, més dura i el caràcter antipopular i antiobrer de l’Estat espanyol
El fet de focalitzar únicament en Mazón les conseqüències de la DANA i evitar una crítica política i institucional al model d’Estat és, alhora i de manera clara, un pacte polític entre totes les forces polítiques del Règim, a dreta i esquerra, i la patronal. El principal esforç de l’Estat ha sigut salvar els seus mobles i la institució que representa el Borbó, mai la recuperació de les zones afectades i la dignitat de les víctimes.
L’Estat ha construït, amb els mitjans de comunicació públics i privats al capdavant, un relat polític basat en tres eixos des del 3 de novembre de 2024, on els borbons van ser rebuts entre crits i indignació a Paiporta, i el present 3 de novembre de 2025, on es constata la dimissió de Mazón després dels esbroncs a la seua persona en el funeral d’Estat i la unanimitat d’aplaudiments al Borbó. Els tres eixos són:
Polític: reconeixent el paper dels Ajuntaments afectats i mostrant una clara distància amb les institucions centrals i autonòmiques. A això s’unix la gestió de les conseqüències de la DANA per part de militars imposats per l’Estat.
Social: organitzant visites per “sorpresa” i de caràcter vergonyosament populista a les zones afectades res més ser esbroncat a Paiporta. La presència del Borbó es feia més constant a mesura que la recuperació seguia estancada i la gestió l’assumien els militars. Les visites es produïen en llocs molt determinats i acompanyades de servicis de Seguretat preparats per a fer callar qualsevol crítica o mostra de banderes republicanes, com va ocórrer a Chiva.
Econòmic: llavant la cara a la classe social que sosté a la monarquia: la burgesia. El Borbó ha aparegut fomentant reunions sense cap repercussió real per a demanar més ajudes des de la patronal i les institucions a les zones afectades.
El PCPE i la JCPE criden a mantindre la mobilització i l’organització. L’Estat no pot agafar-nos desarmats davant la dimissió de Mazón. Es comença a construir la postura política que indica que la recuperació serà inviable amb l’actual govern PP-VOX, la qual cosa és una veritat a mitges. Els informes de la mateixa Generalitat, que abasten governs tant del PP com dels diversos “Botànics”, mostren com es coneix des de fa dècades la inundabilitat de les zones afectades i ningú ha fet res. Ara tots busquen el millor “pegat” perquè la patronal continue especulant en eixes zones, però de forma menys nociva, i que l’Estat supere la crisi que ha generat la gestió criminal de la DANA.
Reforçar els sindicats de classe i oposats al pacte social, l’organització col·lectiva de la classe obrera, la mobilització assenyalant al Règim i els seus representants com a contraris als interessos obrers i populars obrirà les vies perquè les víctimes, persones afectades i la totalitat del poble valencià tinguen la dignitat que mereixen. La lluita per una societat socialista, per la construcció d’una societat en el qual qui tot ho produïsca, tot ho decidisca, és la realitat que s’imposa. Afrontar eixa realitat ha de ser l’objectiu de la classe obrera.
04/11/2025.
Comité de País Valencià del PCPE.
Mazón dimitió. Análisis de una operación de salvamento del Estado y el papel de la presión popular.
Ayer, 3 de noviembre de 2025, dimitió Carlos Mazón. Dimite después de un año de constante movilización popular, incluida una huelga general, donde el PCPE y la JCPE han participado de forma activa a lo largo de todo el País Valenciano.
Una dimisión personal y en unos términos claramente difusos, insuficientes y aberrantes para la dignidad del País Valenciano, debido a que seguirá como diputado en les Cortes y, por tanto, aforado y solo pudiendo ser juzgado por el Tribunal Superior de Justicia de la Comunitat Valenciana, la desvergüenza por ley. Carlos Mazón ha cumplido “su papel” durante este año. Ha centralizado todas las críticas de forma personal cuando la responsabilidad de los 229 asesinatos es política e implica a todo el Consell, el cual debe ser juzgado al igual que él. En cambio, será un miembro del propio Consell, la vicepresidente primera, Susana Camarero, igual de responsable que Mazón de los 229 asesinatos, la que seguirá en funciones, sin saber cuánto se alargarán, al frente del gobierno valenciano. Cambiar la forma para dejar todo igual.
El objetivo común: salvar al Estado – instrumento de dominación de la burguesía sobre la clase obrera-, salvar a la monarquía: el desastre de la DANA y sus consecuencias sociales, personales y materiales van más allá del Consell. Si la responsabilidad inmediata es del gobierno de Carlos Mazón sus raíces profundas abarcan a la totalidad del Estado y a la patronal. El modelo especulativo iniciado en los años 60, en el llamado desarrollismo franquista, y mantenido durante el Régimen del 78 ha mostrado su cara más real, más dura y el carácter antipopular y antiobrero del Estado español
El focalizar únicamente en Mazón las consecuencias de la DANA y evitar una crítica política e institucional al modelo de Estado es, a la vez y de forma clara, un pacto político entre todas las fuerzas políticas del Régimen, a derecha e izquierda, y la patronal. El principal esfuerzo del Estado ha sido salvar sus muebles y la institución que representa el Borbón, nunca la recuperación de las zonas afectadas y la dignidad de las víctimas.
El Estado ha construido, con los medios de comunicación públicos y privados a la cabeza, un relato político basado en tres ejes desde el 3 de noviembre de 2024, donde los borbones fueron recibidos entre gritos e indignación en Paiporta, y el presente 3 de noviembre de 2025, donde se constata la dimisión de Mazón después de los abucheos a su persona en el funeral de Estado y la unanimidad de aplausos al Borbón. Los tres ejes son:
Político: reconociendo el papel de los Ayuntamientos afectados y mostrando una clara distancia con las instituciones centrales y autonómicas. A esto se une la gestión de las consecuencias de la DANA por parte de militares impuestos por el Estado.
Social: organizando visitas por “sorpresa” y de carácter vergonzosamente populista a las zonas afectadas nada más ser abucheado en Paiporta. La presencia del Borbón se hacía más constante a medida que la recuperación seguía estancada y la gestión la asumían los militares. Las visitas se producían en sitios muy determinados y acompañadas de servicios de Seguridad preparados para acallar cualquier crítica o muestra de banderas republicanas, como ocurrió en Chiva.
Económico: lavando la cara a la clase social que sostiene a la monarquía: la burguesía. El Borbón ha aparecido fomentando reuniones sin ninguna repercusión real para pedir más ayudas desde la patronal y las instituciones a las zonas afectadas.
El PCPE y la JCPE llaman a mantener la movilización y la organización. El Estado no puede cogernos desarmados ante la dimisión de Mazón. Se empieza a construir la postura política que indica que la recuperación será inviable con el actual gobierno PP-VOX, lo cual es una verdad a medias. Los informes de la propia Generalitat, que abarcan gobiernos tanto del PP como de los diversos “Botànics”, muestran como se conoce desde hace décadas la inundabilidad de las zonas afectadas y nadie ha hecho nada. Ahora todos buscan el mejor parche para que la patronal siga especulando en esas zonas, pero de forma menos dañina, y que el Estado supere la crisis que ha generado la gestión criminal de la DANA.
Reforzar los sindicatos de clase y opuestos al pacto social, la organización colectiva de la clase obrera, la movilización señalando al Régimen y sus representantes como contrarios a los intereses obreros y populares abrirá las vías para que las víctimas, personas afectadas y la totalidad del pueblo valenciano tengan la dignidad que merecen. La lucha por una sociedad socialista, por la construcción de una sociedad en el que quien todo lo produce, todo lo decide, es la realidad que se impone. Afrontar esa realidad debe ser el objetivo de la clase obrera.
04/11/2025.
Comité de País Valenciano del PCPE.
Comentarios recientes