Alacant. Dissabte 28 d’octubre a les 6 de la vesprada. Plaça dels Estels, que els diferents governs municipals van negar-se donar-li el nom de Miquel Grau, el militant del MCPV assassinat l’octubre del 1977 quan enganxava cartells convocant a la manifestació per la Diada al País Valencià d’aquell any i un maó llençat per un conegut membre de l’extrema dreta des d’un dels edificis de la plaça li va colpejar el cap produint-li la mort deu dies després. 40 anys més tard les balconades d’aquella mateixa plaça vessen les criminals “rojigualdas” de les monarquies absolutes, de les dictadures feixistes, dels terratinents i l’oligarquia, del nacional-catolicisme, dels exèrcits colpistes, els cossos policials i la magistratura mai depurats, de l’OTAN i la UE, de la repressió de la classe obrera i dels pobles de l’Estat espanyol.
En aquest context, centenars de persones de diferents organitzacions de la ciutat, entre les quals el Partit Comunista dels Pobles d’Espanya (PCPE) i els Comités per la Unitat Obrera (CUO), ens van concentrar per iniciar des de la Plaça Miquel Grau la manifestació amb el lema “En defensa del dret d’autodeterminació dels pobles, en solidaritat amb el poble de Catalunya i contra la repressió”. Els i les manifestants vam mostrar una actitud d’unitat sense fissures i a l’ofensiva havent de fer front, des de l’inici i a tot el llarg del recorregut, a les provocacions de grups de “constitucionalistes” que constantment van insultar amb paraules i gestos als i les participants davant l’absoluta inacció, per no dir complicitat, dels “cossos de seguretat”. Si no fos perquè, sense cap dubte, es tractava “d’espontanis defensors de la legalitat vigent”, pensaríem que eren molt semblants als feixistes de tota la vida que fan servir la bandera constitucional ja sense necessitat de “aguilucho”. Vosaltres, feixistes, sou els terroristes!
La unitat i la victòria front a l’espanyolisme estúpid, caspós i sempre, sempre contrari als interessos de la immensa majoria dels i les espanyoles, la vam aconseguir corejant sense descans consignes netament de classe i contra el sistema d’explotació capitalista: “Que visca la lluita de la classe obrera”, “L’únic terrorista, L’Estat capitalista” o “Nadiua o estrangera, la mateixa classe obrera” demostrant-se que, en aquesta fase imperialista terminal del capitalisme, l’alliberament nacional dels pobles només serà possible si va acompanyat de l’emancipació dels i les treballadores i resta de sectors oprimits. En aquest centenari de la Revolució d’Octubre hauríem de recordar que el primer Estat Obrer en la història va ser també el primer a aconseguir la unió de pobles i nacions ben diferenciats i fins i tot enfrontats, basant-se en el lliure exercici del dret a l’autodeterminació.
Per descomptat no van faltar consignes i cartells en defensa del dret d’autodeterminació “Stop repressió, autodeterminació” i per l’alliberament dels “Jordis”, Presidents d’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural, i presos polítics a L’Estat espanyol. La manifestació va finalitzar al capdavall de la Rambla amb el mateix nivell de combativitat que des de l’inici i al llarg de tot el seu recorregut, llegint el manifest unitari i sentint, puny en alt, les dolçaines tocant la Muixeranga. Tornarem, vencent la por i la ignorància, perquè els carrers seran sempre nostres i, quan així ho decidisca el poble treballador, els mitjans de producció també.
VISCA EL POBLE TREBALLADOR DE CATALUNYA !!!
PEL DRET A L’AUTODETERMINACIÓ DELS POBLES !!!
PER LA REPÚBLICA SOCIALISTA DE CARÀCTER CONFEDERAL !!!
Comentarios recientes