Declaració del Comité de País Valencià del PCPE davant el 9 d’octubre. Pau, sostre, treball. Organitzem la resistència

Oct 9, 2026 | País Valencià

El 9 d’Octubre se celebra oficialment com el “Dia de la Comunitat Valenciana”, encara que per a les i els comunistes continuarà sent sempre el Dia del País Valencià, expressió d’una identitat històrica inseparable de les lluites del nostre poble treballador. Reivindicar el País Valencià significa defensar la nostra llengua, la nostra cultura i la nostra història, però també afirmar que cap sobirania pot ser real mentre una minoria concentre la propietat, la riquesa i el poder econòmic. 

L’Estat autonòmic sorgit de la Transició va subordinar les aspiracions nacionals i socials del poble valencià al règim del 78 i la UE, mantenint intacte el poder burgés i consolidant precarietat, terciarització, especulació i deteriorament dels serveis públics. 

La DANA del 29 d’octubre de 2024 va mostrar de la forma més dramàtica les conseqüències d’eixe model. Les 233 morts no poden deslligar-se d’una gestió política criminal que va anteposar els interessos econòmics i empresarials a la protecció de la població treballadora, ni d’un desenvolupament territorial sotmés durant dècades a l’especulació urbanística i a la cerca del màxim benefici. Mentre moltes famílies treballadores continuen suportant les seues conseqüències, les responsabilitats polítiques i empresarials evidencien que, sota el capitalisme, fins i tot una catàstrofe natural pot convertir-se en una catàstrofe social quan la protecció de la vida queda subordinada als interessos del capital. 

En aquest 9 d’Octubre de 2026, l’habitatge exprés també amb especial claredat aquestes contradiccions. Milers de famílies treballadores destinen una part creixent dels seus salaris a lloguers i hipoteques mentre bancs, grans propietaris i fons d’inversió acumulen milers d’immobles com a actius destinats a obtindre rendibilitat. En territori valencià s’han identificat al voltant de 19.000 habitatges de lloguer en mans d’entitats amb més de cinquanta arrendaments, entre elles grans entitats financeres i fons com ara Cerberus, Blackstone o TPG, al mateix temps que altres estimacions eleven a desenes de milers els habitatges deshabitats pertanyents a grans tenidors. Durant 2025, a més, es van practicar 2.992 llançaments, principalment derivats de l’impagament del lloguer. L’habitatge deixa així de respondre a una necessitat social per a convertir-se en una font d’acumulació i benefici. 

No estem davant els excessos aïllats d’alguns especuladors, sinó davant el funcionament ordinari del sistema capitalista, que transforma en mercaderia tot allò susceptible de proporcionar beneficis. Les institucions burgeses protegeixen la propietat de bancs, fons i grans tenidors mentre cada vegada més joves no poden emancipar-se i nombroses famílies treballadores viuen sota la pressió permanent del lloguer, la hipoteca o el desnonament. Resoldre el problema de l’habitatge exigeix, per tant, enfrontar els interessos dels qui fan negoci amb ell 

i avançar cap a una política que col·loque les necessitats socials per damunt de la rendibilitat privada. 

Tampoc acceptem la falsa alternativa entre diferents gestors d’aquest mateix sistema. PP i VOX representen hui una ofensiva reaccionària contra els drets conquistats, els serveis públics, la memòria històrica i la nostra llengua i cultura; però PSOE i Compromís, amb discursos i formes diferents, han gestionat igualment aquest mateix sistema amb resultats similars. Els uns i els altres administren, amb diferències polítiques que existeixen i no ignorem, unes relacions econòmiques que continuen sotmetent a la classe obrera i als sectors populars a l’explotació i subordinant la naturalesa i el territori valencià als interessos del benefici capitalista. 

La militarització creixent desvia recursos de les necessitats socials cap al rearmament i els compromisos amb l’OTAN. L’estructura militar de Bétera vincula directament al País Valencià amb aquesta estratègia imperialista. Pau, Sostre i Treball formen part d’una mateixa lluita: cada euro destinat a preparar noves guerres es lleva d’habitatge, sanitat, educació, dependència i pensions. Enfront de l’imperialisme adquireix també una importància fonamental la resistència dels pobles que es neguen a acceptar l’ocupació, el bloqueig, l’agressió i el sotmetiment. Palestina, Cuba i els diferents pobles que defensen la seua sobirania enfront de les agressions imperialistes demostren que la resistència continua sent una força decisiva del nostre temps. La solidaritat internacionalista no constitueix per a les i els comunistes una qüestió secundària, sinó part d’una mateixa lluita contra el capitalisme monopolista, la guerra i les estructures imperialistes que pretenen imposar el seu domini sobre els pobles. 

Els qui vivim del nostre treball no compartim interessos amb qui ens explota. Per això vinculem la defensa de la nostra llengua, la nostra cultura i la nostra identitat amb el dret d’autodeterminació, amb la construcció d’una República Socialista Confederal basada en la lliure unió dels pobles i, necessàriament, amb la lluita pel Socialisme. 

Les mobilitzacions per l’habitatge, els serveis públics, els salaris o contra la guerra són imprescindibles, però no poden tornar a quedar tancades en l’esperança de substituir uns gestors per uns altres. La tasca és enfortir i unir les diferents lluites en una perspectiva comuna capaç de qüestionar les relacions de propietat i de poder sobre les quals se sosté aquest sistema. Aquest 9 d’Octubre cridem a reforçar la lluita organitzada, a elevar cada reivindicació immediata cap a un horitzó de transformació social i a fer d’aquestes consignes una guia per a l’acció: 

PAU, SOSTRE, TREBALL! NI GUERRA ENTRE POBLES NI PAU ENTRE CLASSES! PEL DRET D’AUTODETERMINACIÓ! PAÍS VALENCIÀ LLIURE I SOCIALISTA! 

Comité de País Valencià del PCPE 

9 d’Octubre de 2026 

CASTELLANO

El 9 de Octubre se celebra oficialmente como el “Día de la Comunidad Valenciana”, aunque para las y los comunistas seguirá siendo siempre el Día del País Valenciano, expresión de una identidad histórica inseparable de las luchas de nuestro pueblo trabajador. Reivindicar el País Valenciano significa defender nuestra lengua, nuestra cultura y nuestra historia, pero también afirmar que ninguna soberanía puede ser real mientras una minoría concentre la propiedad, la riqueza y el poder económico. 

El Estado autonómico surgido de la Transición subordinó las aspiraciones nacionales y sociales del pueblo valenciano al régimen del 78 y la UE, manteniendo intacto el poder burgués y consolidando precariedad, terciarización, especulación y deterioro de los servicios públicos. 

La DANA del 29 de octubre de 2024 mostró de la forma más dramática las consecuencias de ese modelo. Las 233 muertes no pueden desligarse de una gestión política criminal que antepuso los intereses económicos y empresariales a la protección de la población trabajadora, ni de un desarrollo territorial sometido durante décadas a la especulación urbanística y a la búsqueda del máximo beneficio. Mientras muchas familias trabajadoras continúan soportando sus consecuencias, las responsabilidades políticas y empresariales evidencian que, bajo el capitalismo, incluso una catástrofe natural puede convertirse en una catástrofe social cuando la protección de la vida queda subordinada a los intereses del capital. 

En este 9 de Octubre de 2026, la vivienda expresa también con especial claridad estas contradicciones. Miles de familias trabajadoras destinan una parte creciente de sus salarios a alquileres e hipotecas mientras bancos, grandes propietarios y fondos de inversión acumulan miles de inmuebles como activos destinados a obtener rentabilidad. En territorio valenciano se han identificado alrededor de 19.000 viviendas de alquiler en manos de entidades con más de cincuenta arrendamientos, entre ellas grandes entidades financieras y fondos como Cerberus, Blackstone o TPG, al tiempo que otras estimaciones elevan a decenas de miles las viviendas deshabitadas pertenecientes a grandes tenedores. Durante 2025, además, se practicaron 2.992 lanzamientos, principalmente derivados del impago del alquiler. La vivienda deja así de responder a una necesidad social para convertirse en una fuente de acumulación y beneficio. 

No estamos ante los excesos aislados de algunos especuladores, sino ante el funcionamiento ordinario del sistema capitalista, que transforma en mercancía todo aquello susceptible de proporcionar beneficios. Las instituciones burguesas protegen la propiedad de bancos, fondos y grandes tenedores mientras cada vez más jóvenes no pueden emanciparse y numerosas familias trabajadoras viven bajo la presión permanente del alquiler, la hipoteca o el desahucio. Resolver el problema de la vivienda exige, por tanto, enfrentar los intereses de quienes hacen negocio con ella y avanzar hacia una política que coloque las necesidades sociales por encima de la rentabilidad privada. 

Tampoco aceptamos la falsa alternativa entre distintos gestores de este mismo sistema. PP y VOX representan hoy una ofensiva reaccionaria contra los derechos conquistados, los servicios públicos, la memoria histórica y nuestra lengua y cultura; pero PSOE y Compromís, con discursos y formas diferentes, han gestionado igualmente este mismo sistema con resultados similares. Unos y otros administran, con diferencias políticas que existen y no ignoramos, unas relaciones económicas que continúan sometiendo a la clase obrera y a los sectores populares a la explotación y subordinando la naturaleza y el territorio valenciano a los intereses del beneficio capitalista. 

La militarización creciente desvía recursos de las necesidades sociales hacia el rearme y los compromisos con la OTAN. La estructura militar de Bétera vincula directamente al País Valenciano con esta estrategia imperialista. Paz, Techo y Trabajo forman parte de una misma lucha: cada euro destinado a preparar nue-vas guerras se detrae de vivienda, sanidad, educación, dependencia y pensio-nes. 

Frente al imperialismo adquiere también una importancia fundamental la resistencia de los pueblos que se niegan a aceptar la ocupación, el bloqueo, la agresión y el sometimiento. Palestina, Cuba y los distintos pueblos que defienden su soberanía frente a las agresiones imperialistas demuestran que la resistencia continúa siendo una fuerza decisiva de nuestro tiempo. La solidaridad internacionalista no constituye para las y los comunistas una cuestión secundaria, sino parte de una misma lucha contra el capitalismo monopolista, la guerra y las estructuras imperialistas que pretenden imponer su dominio sobre los pueblos. 

Quienes vivimos de nuestro trabajo no compartimos intereses con quienes explotan. Por eso vinculamos la defensa de nuestra lengua, nuestra cultura y nuestra identidad con el derecho de autodeterminación, con la construcción de una República Socialista Confederal basada en la libre unión de los pueblos y, necesariamente, con la lucha por el Socialismo. 

Las movilizaciones por la vivienda, los servicios públicos, los salarios o contra la guerra son imprescindibles, pero no pueden volver a quedar encerradas en la esperanza de sustituir unos gestores por otros. La tarea es fortalecer y unir las diferentes luchas en una perspectiva común capaz de cuestionar las relaciones de propiedad y de poder sobre las que se sostiene este sistema. 

Este 9 de Octubre llamamos a reforzar la lucha organizada, a elevar cada reivin-dicación inmediata hacia un horizonte de transformación social y a hacer de es-tas consignas una guía para la acción: 

¡PAZ, TECHO, TRABAJO! 

¡NI GUERRA ENTRE PUEBLOS NI PAZ ENTRE CLASES! 

¡POR EL DERECHO DE AUTODETERMINACIÓN! 

¡PAÍS VALENCIANO LIBRE Y SOCIALISTA! 

Comité de País Valencià del PCPE

9 de Octubre de 2026