El Partit Comunista del Poble de Catalunya considera que la decisión del Gobierno de presentar recurso a la ley de consultas populares no refrendarias y el decreto de convocatoria de la consulta del 9N es un ataque directo a las mínimas formalidades democráticas que el capitalismo español puede ofrecer al pueblo catalán.
El PCPC ha dejado bien clara su posición ante lo que conocemos como proceso soberanista. El Partit Comunista del Poble de Catalunya identifica claramente a qué intereses de clase responde este proceso, intereses ajenos a los de la clase obrera catalana y capas populares de nuestro país.
Pero es claro que a pesar de la correlación de fuerzas existente en la lucha de clases en Cataluña, la cuestión nacional catalana, basada en la reivindicación de Cataluña como nación, es un hecho asumido por amplísimas capas del pueblo catalán y que precisa de canales de expresión y de soluciones políticas.
La crisis del capitalismo en España ha obligado a reformular nuevos consensos, es lo que caracterizamos como segunda transición. En Cataluña, esta segunda transición se expresa en la ruptura del pacto constitucional y del modelo autonómico que se deriva y en la reivindicación de mayor autogobierno por parte de la fracción dominante de la burguesía catalana.
La respuesta del Gobierno de prohibir una consulta popular e incluso amenazar de sedición a quien convoque manifestaciones, tal y como manifestó la más alta dirigente del PP catalán, tiene un profundo contenido reaccionario que los y las comunistas confrontamos.
La negación del carácter nacional de Cataluña y por tanto del carácter de sujeto político del pueblo catalán, la restricción del autogobierno catalán, de su capacidad legislativa y de su capacidad de iniciativa política, las amenazas contra el derecho de manifestación, de voto y la apelación a los delitos de sedición y rebelión sitúan al pueblo catalán ante un escenario de confrontación para la defensa de las libertades democráticas más básicas en un estado burgués.
Si la primera transición y la restauración borbónica ha demostrado que fue cimentada en las estructuras de poder del franquismo, esta segunda y la sucesión borbónica demuestran cómo el capitalismo y sus estructuras de poder, más aún en tiempos de crisis, tienen un profundo carácter reaccionario y son capaces de eliminar las más básicas formalidades de la democracia burguesa. Una vez más, la realidad nos lleva a la evidencia de que no hay espacio para las más mínimas condiciones democráticas de ningún pueblo del mundo en este sistema; es sólo en la construcción del Socialismo que la clase obrera se podrá desarrollar en plenitud y convertirse en clase nacional en el poder. Las conquistas democráticas que hemos logrado, como el derecho a huelga, a voto, en manifestación… deben ser defendidas pues por el conjunto de trabajadores y trabajadoras avanzando en la acumulación de fuerzas para hacer la Revolución Socialista.
Partit Comunista del Poble de Catalunya
Comité Ejecutivo
Barcelona, 30 de septiembre de 2014
————————————————————————————————————————————————————————————–
CATALÀ
Davant la suspensió cautelar de la consulta del 9N per part del Tribunal Constitucional
El Partit Comunista del Poble de Catalunya considera que la decisió del Govern espanyol de presentar recurs a la llei de consultes populars no referendàries i el decret de convocatòria de la consulta del 9N és un atac directe a les mínimes formalitats democràtiques que el capitalisme espanyol pot oferir al poble català.
El PCPC ha deixat ben clara la seva posició davant el que coneixem com a procés sobiranista. El Partit Comunista del Poble de Catalunya identifica clarament a quins interessos de classe respon aquest procés, interessos aliens als de la classe obrera catalana i capes populars del nostre país.
Però és clar que tot i la correlació de forces existent en la lluita de classes a Catalunya, la qüestió nacional catalana, basada en la reivindicació de Catalunya com a nació, és un fet assumit per amplíssimes capes del poble català i que precisa de canals d’expressió i de solucions polítiques.
La crisi del capitalisme a Espanya ha obligat a reformular nous consensos, és el que caracteritzem com a segona transició. A Catalunya, aquesta segona transició s’expressa en la ruptura del pacte constitucional i del model autonòmic que se’n deriva i en la reivindicació de més autogovern per part de la fracció dominant de la burgesia catalana.
La resposta del Govern central de prohibir una consulta popular i fins i tot d’amenaçar de sedició a qui convoqui manifestacions, tal i com a manifestat la més alta dirigent del PP català, té un profund contingut reaccionari que els i les comunistes confrontem.
La negació del caràcter nacional de Catalunya i per tant del caràcter de subjecte polític del poble català, la restricció de l’autogovern català, de la seva capacitat legislativa i de la seva capacitat d’iniciativa política, les amenaces contra el dret de manifestació, de vot i l’apel·lació als delictes de sedició i rebel·lió situen al poble català davant un escenari de confrontació per la defensa de les llibertats democràtiques més bàsiques en un estat burgés.
Si la primera transició i la restauració borbònica ha demostrat que va ser cimentada en les estructures de poder del franquisme, aquesta segona i la successió borbònica demostren com el capitalisme i les seves estructures de poder, més encara en temps de crisi, tenen un profund caràcter reaccionari i son capaces d’eliminar les més bàsiques formalitats de la democràcia burgesa. Un cop més, la realitat ens porta a l’evidència de que no hi ha espai per les més mínimes condicions democràtiques de cap poble del món en aquest sistema; és només en la construcció del Socialisme que la classe obrera es podrà desenvolupar en plenitud i convertir-se en classe nacional al poder. Les conquestes democràtiques que hem assolit, com el dret a vaga, a vot, a manifestació… han de ser defensades doncs pel conjunt de treballadors i treballadores avançant en l’acumulació de forces per fer la Revolució Socialista.
Partit Comunista del Poble de Catalunya
Comitè Executiu
Barcelona, 30 de setembre de 2014
Comentarios recientes