[País valencià] DECLARACIÓ DEL 9 D’OCTUBRE DE 2021

Oct 9, 2021 | País Valencià | 0 Comentarios

El 9 d’Octubre se celebra el declarat oficialment com a Dia del què, per a les i els comunistes, sempre serà el País Valencià. En escrits de finals del segle XVII apareix ja el terme “País Valencià” però va anar durant la II República espanyola quan va aconseguir un major arrelament popular. El triomf militar del feixisme va enviar a la clandestinitat (o pitjor) tant al topònim com als qui el defensaven. En finalitzar la dictadura anterior (francofeixisme), el nom “País Valencià” va tornar a guanyar força, arribant a ser acceptat fins i tot per sectors conservadors de la societat valenciana i, de fet, va ser reconegut com el nom oficial en l’Avantprojecte d’Estatut de 1981 (Estatut de Benicàssim). Reconeixia el territori com una nacionalitat històrica, la denominació “País Valencià” i la Senyera que incloïa l’escut de la Generalitat. Es va arribar a consensuar abans que el text fóra aprovat per les Corts Generals, però en 1982 el text que es va aprovar definitivament a Madrid va ser l’Estatut d’Autonomia de la “Comunitat Valenciana” i es va instaurar la Senyera coronada de València, la blavera, com la bandera de tot el territori valencià.

La denominació de consens triada “Comunitat Valenciana” complia amb l’objectiu de confondre i trivialitzar la identitat del poble valencià que massivament s’havia mobilitzat sota la consigna de “Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia”. Mig segle més tard, i fruit de la “modèlica Transició”, la reivindicació de llibertat i amnistia per als presos polítics manté tota la seua vigència. L’anomenat Estat autonòmic, no obstant això, es va limitar a una mera descentralització administrativa que manté intacte el seu caràcter repressiu contra els drets nacionals dels pobles hui integrats en l’Estat espanyol. Des del PCPE afirmem que ni tan sols les qüestions territorials tindran ja solució en una Espanya subordinada als interessos de l’imperialisme de la UE i els EUA i sotmesa a un procés de feixistització impulsat pels sectors de l’oligarquia que veuen perillar els seus interessos en el context de la creixent concentració internacional de capitals. La República Socialista basada en la unió lliure i el reconeixement efectiu del Dret d’Autodeterminació per a tots els pobles i nacions que així ho reivindiquen és la proposta de les i els comunistes per a un Estat espanyol que, dins del capitalisme, ja no podrà ser una altra cosa que una presó de pobles.

Dècades després de consensos i traïcions a les reivindicacions populars, les principals forces polítiques de les Corts Valencianes i els anomenats agents socials (CCOO i UGT al costat de la patronal CEV) s’alien per a reivindicar un finançament just al govern central de PSOE-UNIDAS PODEMOS. Ometen que la deterioració i privatització dels serveis públics estan predeterminats per les imposicions de l’Acord General sobre el Comerç de Serveis (GATS), l’aliança d’interessos dels monopolis que és la Unió Europea i l’article 135 de la Constitució Espanyola. No oblidem que entre els convocants de la manifestació prevista per al pròxim 20 de novembre està el PSOE, que governava quan es va aprovar aquesta reforma constitucional i formació majoritària del Govern del Pacte del Botànic. El compliment d’aquest article obliga a la Generalitat Valenciana a destinar quasi una tercera part del seu pressupost al pagament del deute, quantitat molt superior a la destinada a sanitat o educació i que va directament a nodrir el sistema bancari.

Culpar de tots els mals al finançament insuficient li permet passar com a progressista a un Govern de la Generalitat Valenciana que continua transferint a grans empreses com la Ford d’Almussafes milers de milions de € de l’erari públic, que cada any li sostrau més de 700 milions de € a l’Ensenyament Públic per a finançar a la privada, que li intenta escamotejar a la Sanitat Pública les promeses reversions sanitàries mitjançant l’artifici d’una “Empresa Pública de Salut”, i presidit per un Partit que acaba d’aprovar una pròrroga de 10 anys a l’envellida Central Nuclear de Cofrents. Malgrat això, el finançament públic afecta a la classe obrera i sectors populars del País Valencià, però ens amaguen que el nucli d’aquest conflicte és en realitat un xoc entre burgesies i, per tant, no hem de caure en la falsa il·lusió que tracten de fabricar que el que quedarà al final per a la nostra classe serà el gruix d’una riquesa que només les i els treballadors produïm, quan no seran més que unes engrunes a canvi de lluitar per i al costat de qui ens explota en lloc de contra ells.

Per aquestes raons, el PCPE se suma a la convocatòria de manifestació de diverses organitzacions socials i polítiques per a aquest 9 d’Octubre sota el lema “Per l’antifeixisme i les llibertats, guanyem els carrers” i DECLAREM:

– Que només la unitat a favor dels interessos dels treballadors i les treballadores del País Valencià aconseguirà la recuperació de la nostra cultura popular, la nostra identitat com a poble valencià i la nostra emancipació com a classe.

– El nostre projecte de República Socialista de caràcter Confederal i el dret a l’autodeterminació dels pobles farà realitat un País Valencià lliure d’explotació, on la classe obrera siga el subjecte directe en el procés de construcció de la nostra sobirania com a classe i com a poble.

– El rebuig frontal als plantejaments interclassistes de la “Plataforma per un Finançament Just”: no existeix absolutament gens d’interés compartit entre explotadors/es i explotats/ades.

– Que la realitat de la classe obrera del País Valencià en el context de crisi estructural del capitalisme, que pateix la sobreexplotació laboral, el robatori d’hores extres i de cotitzacions a la Seguretat Social, les bretxes de gènere en salaris i pensions, desnonaments, abusos policials, pujades del preu de la llum i dels aliments bàsics, desmantellament i privatització dels serveis públics, incloses sanitat, educació i pensions públiques, etc, és violència estructural exercida per l’oligarquia contra la classe obrera i els sectors populars.

– L’absolut rebuig a la criminalització que es fa de les diferents respostes de la lluita obrera i popular així com a la violència exercida per l’Estat sota el paraigua de la Llei Mordassa.

Tal com Joan Fuster assenyalava: “…sota cada nom hi ha un projecte, o uns projectes convergents, d’articulació de la realitat valenciana… Per a nosaltres, el País Valencià seguirà sent el nom de la nostra terra, d’acord; però també una altra cosa: totes aquelles coses per les quals s’ha escrit, s’ha treballat, s’ha cantat, s’ha eixit al carrer, s’ha lluitat i alguns han patit” (País Valencià, per què? Diario de Valencia. Setembre de 1981).

PER LA NOSTRA LLENGUA! PER NOSTRE PAÍS!

PER DRET D’AUTODETERMINACIÓ!

PER SOCIALISME I EL COMUNISME!

[Castellano]

El 9 de Octubre se celebra el declarado oficialmente como Día del que, para las y los comunistas, siempre será el País Valencià. En escritos de finales del siglo XVII aparece ya el término “País Valenciano” pero fue durante la II República española cuando logró un mayor arraigo popular. El triunfo militar del fascismo envió a la clandestinidad (o peor) tanto al topónimo como a quienes lo defendían. Al finalizar la dictadura anterior (francofascismo), el nombre “País Valenciano” volvió a ganar fuerza, llegando a ser aceptado incluso por sectores conservadores de la sociedad valenciana y, de hecho, fue reconocido como el nombre oficial en el Anteproyecto de Estatuto de 1981 (Estatut de Benicàssim). Reconocía el territorio como una nacionalidad histórica, la denominación “País Valenciano” y la Senyera que incluía el escudo de la Generalitat. Se llegó a consensuar antes que el texto fuera aprobado por las Cortes Generales, pero en 1982 el texto que se aprobó definitivamente en Madrid fue el Estatuto de Autonomía de la “Comunidad Valenciana” y se instauró la Senyera coronada de València, la blavera, como la bandera de todo el territorio valenciano. La denominación de consenso elegida “Comunidad Valenciana” cumplía con el objetivo de confundir y trivializar la identidad del pueblo valenciano que masivamente se había movilizado bajo la consigna de “Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia”. Medio siglo más tarde, y fruto de la “modélica Transición”, la reivindicación de libertad y amnistía para los presos políticos mantiene toda su vigencia. El llamado Estado autonómico, sin embargo, se limitó a una mera descentralización administrativa que mantiene intacto su carácter represivo contra los derechos nacionales de los pueblos hoy integrados en el Estado español. Desde el PCPE afirmamos que ni siquiera las cuestiones territoriales tendrán ya solución en una España subordinada a los intereses del imperialismo de la UE y EE.UU. y sometida a un proceso de fascistización impulsado por los sectores de la oligarquía que ven peligrar sus intereses en el contexto de la creciente concentración internacional de capitales. La República Socialista basada en la unión libre y el reconocimiento efectivo del Derecho de Autodeterminación para todos los pueblos y naciones que así lo reivindiquen es la propuesta de las y los comunistas para un Estado español que, dentro del capitalismo, ya no podrá ser otra cosa que una cárcel de pueblos. Décadas después de consensos y traiciones a las reivindicaciones populares, las principales fuerzas políticas de Les Corts Valencianes y los llamados agentes sociales (CCOO y UGT junto a la patronal CEV) se alían para reivindicar un financiamiento justo al gobierno central de PSOE-UNIDAS PODEMOS. Omiten que el deterioro y privatización de los servicios públicos están predeterminados por las imposiciones del Acuerdo General sobre el Comercio de Servicios (GATS), la alianza de intereses de los monopolios que es la Unión Europea y el artículo 135 de la Constitución Española. No olvidemos que entre los convocantes de la manifestación prevista para el próximo 20 de noviembre está el PSOE, que gobernaba cuando se aprobó dicha reforma constitucional y formación mayoritaria del Gobierno del Pacto del Botànic. El cumplimiento de dicho artículo obliga a la Generalitat Valenciana a destinar casi una tercera parte de su presupuesto al pago de la deuda, cantidad muy superior a la destinada a sanidad o educación y que va directamente a nutrir el sistema bancario.

Culpar de todos los males a la financiación insuficiente le permite pasar como progresista a un Gobierno de la Generalitat Valenciana que continúa transfiriendo a grandes empresas como la Ford de Almussafes miles de millones de € del erario público, que cada año le sustrae más de 700 millones de € a la Enseñanza Pública para financiar a la privada, que le intenta escamotear a la Sanidad Pública las prometidas reversiones sanitarias mediante el artificio de una “Empresa Pública de Salud”, y presidido por un Partido que acaba de aprobar una prórroga de 10 años a la envejecida Central Nuclear de Cofrents. A pesar de ello, la financiación pública afecta a la clase obrera y sectores populares del País Valenciano, pero nos esconden que el núcleo de este conflicto es en realidad un choque entre burguesías y, por lo tanto, no debemos caer en la falsa ilusión que tratan de fabricar de que lo que quedará al final para nuestra clase será el grueso de una riqueza que sólo las y los trabajadores producimos, cuando no serán más que unas migajas a cambio de luchar por y junto a quien nos explota en lugar de contra ellos. Por estas razones, el PCPE se suma a la convocatoria de manifestación de diversas organizaciones sociales y políticas para este 9 d’Octubre bajo el lema “Per l’antifeixisme i les llibertats, guanyem els carrers” y DECLARAMOS:

● Que sólo la unidad a favor de los intereses de los trabajadores y las trabajadoras del País Valenciano logrará la recuperación de nuestra cultura popular, nuestra identidad como pueblo valenciano y nuestra emancipación como clase.

● Nuestro proyecto de República Socialista de carácter Confederal y el derecho a la autodeterminación de los pueblos hará realidad un País Valenciano libre de explotación, donde la clase obrera sea el sujeto directo en el proceso de construcción de nuestra soberanía como clase y como pueblo.

● El rechazo frontal a los planteamientos interclasistas de la “Plataforma per un Finançament Just”: no existe absolutamente ningún interés compartido entre explotadores/as y explotados/as.

● Que la realidad de la clase obrera del País Valenciano en el contexto de crisis estructural del capitalismo, que sufre la sobreexplotación laboral, el robo de horas extras y de cotizaciones a la Seguridad Social, las brechas de género en salarios y pensiones, desahucios, abusos policiales, subidas del precio de la luz y de los alimentos básicos, desmantelamiento y privatización de los servicios públicos, incluidas sanidad, educación y pensiones públicas, etc, es violencia estructural ejercida por la oligarquía contra la clase obrera y los sectores populares.

● El absoluto rechazo a la criminalización que se hace de las diferentes respuestas de la lucha obrera y popular así como a la violencia ejercida por el Estado bajo el paraguas de la Ley Mordaza.

Tal y como Joan Fuster señalaba: “…sota cada nom hi ha un projecte, o uns projectes convergents, d’articulació de la realitat valenciana…Per a nosaltres, el País Valencià seguirà sent el nom de la nostra terra, d’acord; però també una altra cosa: totes aquelles coses per les quals s’ha escrit, s’ha treballat, s’ha cantat, s’ha eixit al carrer, s’ha lluitat i alguns han patit” (País Valencià, per què? Diario de Valencia. Septiembre de 1981).

¡POR EL DERECHO A NUESTRA LENGUA!

¡POR NUESTRO PAIS!

¡POR EL DERECHO DE AUTODETERMINACIÓN!

¡POR EL SOCIALISMO Y EL COMUNISMO!